Té presentacions diferents: la del plàtan tallat a làmines al llarg, assecat i recobert d’una capa més o menys gruixuda de sucre, o la del plàtan (o també banana) tallat a rodelles fines, també assecades, però amb aspecte de fresc i de textura cruixent. Ambdues estan fetes de la fruita sotmesa a un procés més o menys artesà, hereu de l’assecat al sol. Amb un contingut calòric important, convé aclarir la fruita amb què està fet, ja que, en el cas del plàtan, hi predominen els sucres energètics, mentre que, en el de les bananes, ho fan els midons. Fins fa poc s’integrava exclusivament en les barreges de cereals destinades a l’esmorzar i enriquides amb fruita seca, o el consumien els atletes de competició, però, avui, el plàtan sec ha començat a obrir-se pas en el món de la rebosteria i de les amanides.