El món torronaire ha obert un gran ventall de tipus de torrons i d'elaboracions, però la música clàssica d'aquests dolços són el torró de Xixona i el d'Alacant, el tou i el dur. De fet, són gairebé el mateix torró, però elaborats de manera diferent: la base és una cocció lenta de mel, a la qual s'hi incorporen ametlles torrades, generalment pelades, i clara d'ou. Les ametlles solen ser de diferents varietats, en una proporció mínima del 42%, per al torró d'Alacant, i del 52% per al de Xixona. De mel, se n'hi ha de posar un mínim d'un 10%, a més de sucre, les clares i les oblees. Un bon torró acabat de fer es trenca amb facilitat i és cruixent.