Menús de Guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència

Avui, la cuina catalana és un referent arreu del món. Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Jordi Roca, Carles Gaig i Nandu Jubany, entre altres xefs catalans, formen part de l’elit gastronòmica mundial. A això, cal sumar-hi la candidatura Unesco 2014 per fer que la cuina catalana es converteixi en Patrimoni de la Humanitat. L’èxit actual té les arrels en un passat amb episodis desconeguts però d’una importància cabdal, un passat que explora l’exposició ‘Menús de Guerra. Cuina d’avantguarda i supervivència’, produïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el BBVA i el Museu d’Història de Catalunya. La mostra centra la seva atenció en la Segona República, època en què, com en altres aspectes de la societat i la cultura, la cuina va viure uns temps de gran creativitat i modernització.

Els inicis de la cuina vegetariana
La mostra repassa l’evolució del concepte de gastronomia des de la cuina casolana fins a la dels grans restaurants a través de receptaris, llibres de cuina i revistes culinàries dels anys 30 i 40. Durant aquells temps, diverses persones i plataformes van apostar per modernitzar tot allò que havia quedat obsolet i per emmirallar-se en les tendències europees i mundials. L’exposició fa un repàs dels grans xefs del moment a través de figures com Ignasi Domènech, que el 1924 va escriure el llibre ‘La Teca’, o el professor Rondissoni, de l’Institut de Cultura de la Dona, i a través de documents de l’època com les revistes ‘Ménage’ o ‘Claror’. A més, la mostra recupera els inicis de la cuina vegetariana del doctor Nicolás Capo i Ramona Perera, publicades a la revista naturista ‘Pentalfa’, i el llegat del sector de l’hostaleria a través dels establiments Bar del Colom, Bar La Lune o El Saló Rosa.

Les institucions catalanes també van intentar modelar la manera de cuinar, sobretot per tractar de combatre les dificultats durant la guerra. La gran campanya ‘La batalla de l’ou’, promoguda per la Generalitat l’any 1937, intentava fer front a l’escassetat d’aquest producte de primera necessitat convertint els ciutadans en petits productors. Tot i que estava ben plantejada, la idea era massa avançada i requeria que els catalans tinguessin a casa seva pollets, incubadores i menjar per a les gallines. Entre el material exposat, destaca el receptari que dóna nom a l’exposició, ‘Menús de Guerra’, realitzat pel cuiner Joan Vila sota l’encàrrec de la Conselleria de Proveïments de la Generalitat de Catalunya l’any 1937. Malauradament, tota aquesta petita història d’innovació i modernitat gastronòmica va quedar estroncada per la Guerra Civil i la dictadura franquista.