‘Pan cada día’
Actualment el pa està de moda. Floreixen forns i establiments que venen productes de fleca arreu de Catalunya, però el consum de pa ha anat caient des de fa anys. La situació actual ha fet revifar un sector que s’havia abandonat al plaer de la caixa ràpida, amb productes de poca qualitat i preferència pel congelat, però els 35,60 quilos de pa consumits per habitant l’any 2011 contrasten amb els 134 quilos per càpita de 1964.
Per reconquerir els paladars de la ciutadania el món de la fleca fa uns anys que du a terme campanyes que recorden la importància d’introduir el pa en una dieta equilibrada i dóna a conèixer estudis independents que neguen l’afirmació “el pa engreixa”. ‘Pan cada día’ és una de les últimes actuacions del col·lectiu, que ha vist com en pocs anys el consum ha caigut dels 58,4 quilos per persona l’any 2000 als 35 de 2011.
Els cereals són una part essencial de les grans civilitzacions. I el pa és l’evolució d’un d’aquests, el blat. Ara que s’està recuperant l’artesania, l’ús de llevats naturals i el rebuig d’additius i millorants, no hi ha excusa per tancar la porta a un producte molt arrelat a Catalunya, com denoten les desenes de pans diferents que existeixen ―i que documenten Joan Amades o Alcover Moll―, la tradició de coques del receptari (de recapte, de forner, d’oli) o els forns de llenya i les pastadores que encara es conserven a moltes masies. Fins i tot l’aparició de blats antics i diferents del blat comú com l’espelta o el blat del cor (kamut) permeten que, excepte les persones amb celiaquia, tothom pugui gaudir d’una bona llesca de pa… amb tomàquet.
