Conill, carn sana i versàtil

Espatlla. L’extremitat anterior. Diferenciada del tronc i unida a aquest a través del tendrum, que remata la part més alta i triangular de la peça. Llarga i aprimada, la carn és més tendra, en ser una musculatura menys implicada en el moviment que la de la cuixa i el llom. La més apreciada.

Cuixa. L’extremitat posterior. Integrada en el que s’anomena ‘llom’, tot i correspondre a la ronyonada. Gruixuda i rabassuda, la carn és un punt estopenca. Requereix una cocció més curta que l’espatlla.

Llom. Part del vendre, a continuació de les costelles i integrada en les cuixes. Presentada a voltes amb les cuixes i sense separar els dos costats (baró). Amb una part unida a la carcanada, de textura semblant a la cuixa, i una altra part, la paret del ventre, plana i prima, més tendra. Segona en el rànquing per comoditat de consum. A vegades, la part que inclou les darreres costelles també se separa i s’ofereix com una variant del llom i per ser fet a la brasa.

Costelles. Part del tòrax, amb molt poca carn, ja que el llom, ample i gran a la part del ventre, s’aprima molt. La part menys valorada, que gairebé mai no es consumeix sola. Majoritàriament destinada a donar gust a l’arròs.