No mastegar prou i combinar malament els aliments, fet que ens provoca digestions pesades, que les proteïnes es podreixin i que els carbohidrats fermentin. Això provoca l’aparició de residus tòxics i la inflamació i la irritació del sistema digestiu, a més de desequilibris en la flora intestinal i un debilitament del sistema immunològic. Això, al seu torn, causa un risc més gran d’agafar algun virus o bacteri, i de tenir al·lèrgies i desencadenar malalties autoimmunes. Segueixo? Tot té un efecte dòmino, tant si és bo com si és dolent. Només hem de triar cap a quina direcció volem que es tombi la primera fitxa. I tot plegat amb una cosa tan senzilla com mastegar bé.
En què consisteix el ‘coaching’ nutricional?
Suposa acompanyar el pacient en el camí cap als objectius, motivar-lo en cada pas i assoliment, no només donar unes pautes o una dieta —que no hi crec— per seguir. Més enllà del ‘coaching’ nutricional, jo practico ‘coaching’ de salut, que inclou l’estil de vida, hàbits saludables i també aspectes mentals i d’estat emocional i sentimental. Tractem diferents aspectes que afecten el nostre benestar, com les relacions socials, les relacions de parella i les relacions familiars, la feina, l’activitat física, l’espiritualitat i l’autoestima. Quan hi ha un desequilibri, un disgust amb alguns d’aquests aspectes, ho reflectim en el comportament cap al menjar i els nostres hàbits diaris.
Som conscients realment de la importància de seguir una alimentació equilibrada?
Per sort, cada vegada hi ha més gent que s’adona que realment sí que som el que mengem i de la magnitud del que significa aquesta premissa. Cada vegada que visito Espanya em trobo amb nous locals i restaurants que ofereixen opcions veganes o, simplement, més saludables. Cada vegada hi ha més botigues de dietètica i supermercats bio. L’oferta de productes ecològics crec que creix perquè ho demanda del públic, i simplement escoltant les converses de la gent al carrer veus que hi ha una implicació i un interès cada vegada més fort per la salut i el benestar.
De vegades, les modes poden ajudar, sempre que no es portin a l’extrem, i ara està de moda lluir un cos sa, en forma, musculat i tonificat i, per sort, cada vegada es porta menys estar prim. En aquest sentit, sóc optimista, tot i que queda molta feina per fer.
Es pot seguir una dieta equilibrada a base de ‘superfoods’?
Oi tant. I no hi ha dubte que els superaliments són els més nutritius del planeta i ens permeten obtenir tots els nutrients que necessita el cos. Si en el terme ‘superfoods’ només incloem els aliments d’origen vegetal, algú ens discutirà la manca de vitamina B12. Es tracta d’un tema complicat i controvertit, però puc assegurar que una quarta part de la població que consumeix carn també té risc de tenir dèficit d’aquesta vitamina.
Alimentar-se correctament és avorrit?
En absolut. Jo no havia gaudit mai tant menjant com ho estic fent ara. És tot un món de receptes i idees sense fi, a més. Això et permet seguir una alimentació més neta i energètica que et motiva a continuar experimentant i provant noves coses. Et desperta la creativitat. Et sents tan bé que en vols més. Quan poses temps i interès en l’alimentació, descobreixes ingredients que mai no havies sentit anomenar i comences a provar i a gaudir del teu menjar. Per a mi, saber que un plat m’està nodrint correctament, que m’està curant i revitalitzant, em causa benestar, i sí, per què no dir-ho, gaudi.
Si hagués de triar un superaliment, quin seria i per què?
Les fulles verdes, pel seu gran valor nutricional, la presència de clorofil·la, aminoàcids de fàcil absorció, àcids grassos omega, vitamines, minerals, antioxidants i, quan es mengen crues, els enzims actius. L’efecte alcalí a l’organisme i la quantitat de fibra que tenen ens ajuden a netejar els intestins. A més, són fàcils de trobar i per això les trio com el meu superaliment preferit i sempre les incloc a la meva dieta. Entre totes les fulles verdes, les que més m’agraden són la col Kale i bok choy. També menjo sovint xicoies, enciam, créixens i espinacs.
