Cuscús amb oli de menta, tomàquet i blat de moro torrat

Per Ada Parellada

Aromes del Marroc

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 25

Ràpida i senzilla Sense
lactosa

Ingredients

400 g de cuscús
Cuscús
Tot i que el mot designa indistintament el preparat de sèmola i farina, pastat amb aigua freda salada i reduït a petites boles de diverses mides, que després es couen al vapor en un atuell adient (la cuscusera), i el plat que amb ell s’hi prepara, i que se sol acompanyar durant la cocció amb verdures, algun ingredient proteic i diverses espècies, nosaltres ens centrarem en el primer. El que els francesos van descobrir en conquerir Algèria. Sobretot per diferenciar-lo del búrgul, propi de l’Orient Mitjà i preparat tot fent coure els grans de blat, pelats i sencers, amb aigua, i després assecant-los abans de triturar-los. Això fa que, mentre que el cuscús s’ha de coure amb aigua o al vapor, el búrgul en té prou amb una simple rehidratació amb aigua o algun altre líquid, cosa que en la cuina actual es valora d’allò més.
integral
1 paquet petit de blat de moro torrat (kikos
Kikos
Grans de blat de moro de determinades varietats, de forma i mida força diversos, sotmesos a un procés de fregit després d’haver-los posat en remull. En contraposició als grans de les crispetes, que exploten amb la calor, aquests només s’assequen i es torren més o menys superficialment i, habitualment, se salen abans d’envasar. Ideats com a aperitiu o matafam, la textura, especialment cruixent, ha fet que alguns cuiners els comencin a incorporar als preparats, degudament esmicolats, per aprofitar aquest cruixent. Evidentment, sense recórrer a les variants que incorporen altres elements de sabor, generalment picants, després de la preparació. També es poden fer servir, degudament mòlts, per preparar arrebossats, en substitució de la farina de galeta, en cas de tenir problemes amb el gluten.
)
2 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
100 g de blat de moro
Blat de moro
Llavor de la planta duta a Europa per Cristòfor Colom en el seu primer viatge, a la qual el rei Ferran no va prestar atenció, però que es va escampar pels territoris catalans fins a entrar a l’Europa central a través dels Balcans, fet que justificaria el nom català i el de 'blat de Turquia' amb què era conegut a Alemanya. La varietat dolça, destinada al consum humà i obtinguda a finals del segle XIX, conserva a la llavor, i mentre és a la planta, una part de sucre sense transformar-lo en midó. Per això se sol consumir directament, com a verdura. A Amèrica, en forma de panotxa sencera, cuita amb les fulles o sense, i a casa nostra en forma de grans solts, degudament escairats i conservats en líquid, per incorporar-los a les amanides. Sobretot perquè no té gluten i, per tant, resulta ideal per als celíacs.
cuit
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Per a l’oli de menta:

1 manat de menta
Menta
Per la fragància, pel sabor que deixa anar en els guisats, per la frescor de l'aroma, etc. En podeu trobar en tot tipus de preparacions: en mojitos, combinada amb xocolata negra —un maridatge espectacular—, en oli per amanir unes favetes repelades o pasant-ne una branca en els pèsols ofegats amb pernil salat per refrescar-los. També lliga amb una espatlla de xai rostida amb una salsa feta amb la glaça de la plàtera, mostassa antiga i fulles de menta; o senzillament les fulles de menta passades per pasta de tempura i fregides. Hi ha moltes varietats de menta, cadascuna amb propietats diferents. Quan n'hi ha en abundància, vora l'estiu podeu guardar les branques en un got amb aigua, però també es poden congelar o assecar.
150 ml d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.

Cuscús amb oli de menta i blat de moro torrat / Ada Parellada Ada Parellada

Ingredients

400 g de cuscús
Cuscús
Tot i que el mot designa indistintament el preparat de sèmola i farina, pastat amb aigua freda salada i reduït a petites boles de diverses mides, que després es couen al vapor en un atuell adient (la cuscusera), i el plat que amb ell s’hi prepara, i que se sol acompanyar durant la cocció amb verdures, algun ingredient proteic i diverses espècies, nosaltres ens centrarem en el primer. El que els francesos van descobrir en conquerir Algèria. Sobretot per diferenciar-lo del búrgul, propi de l’Orient Mitjà i preparat tot fent coure els grans de blat, pelats i sencers, amb aigua, i després assecant-los abans de triturar-los. Això fa que, mentre que el cuscús s’ha de coure amb aigua o al vapor, el búrgul en té prou amb una simple rehidratació amb aigua o algun altre líquid, cosa que en la cuina actual es valora d’allò més.
integral
1 paquet petit de blat de moro torrat (kikos
Kikos
Grans de blat de moro de determinades varietats, de forma i mida força diversos, sotmesos a un procés de fregit després d’haver-los posat en remull. En contraposició als grans de les crispetes, que exploten amb la calor, aquests només s’assequen i es torren més o menys superficialment i, habitualment, se salen abans d’envasar. Ideats com a aperitiu o matafam, la textura, especialment cruixent, ha fet que alguns cuiners els comencin a incorporar als preparats, degudament esmicolats, per aprofitar aquest cruixent. Evidentment, sense recórrer a les variants que incorporen altres elements de sabor, generalment picants, després de la preparació. També es poden fer servir, degudament mòlts, per preparar arrebossats, en substitució de la farina de galeta, en cas de tenir problemes amb el gluten.
)
2 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
100 g de blat de moro
Blat de moro
Llavor de la planta duta a Europa per Cristòfor Colom en el seu primer viatge, a la qual el rei Ferran no va prestar atenció, però que es va escampar pels territoris catalans fins a entrar a l’Europa central a través dels Balcans, fet que justificaria el nom català i el de 'blat de Turquia' amb què era conegut a Alemanya. La varietat dolça, destinada al consum humà i obtinguda a finals del segle XIX, conserva a la llavor, i mentre és a la planta, una part de sucre sense transformar-lo en midó. Per això se sol consumir directament, com a verdura. A Amèrica, en forma de panotxa sencera, cuita amb les fulles o sense, i a casa nostra en forma de grans solts, degudament escairats i conservats en líquid, per incorporar-los a les amanides. Sobretot perquè no té gluten i, per tant, resulta ideal per als celíacs.
cuit
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Per a l’oli de menta:

1 manat de menta
Menta
Per la fragància, pel sabor que deixa anar en els guisats, per la frescor de l'aroma, etc. En podeu trobar en tot tipus de preparacions: en mojitos, combinada amb xocolata negra —un maridatge espectacular—, en oli per amanir unes favetes repelades o pasant-ne una branca en els pèsols ofegats amb pernil salat per refrescar-los. També lliga amb una espatlla de xai rostida amb una salsa feta amb la glaça de la plàtera, mostassa antiga i fulles de menta; o senzillament les fulles de menta passades per pasta de tempura i fregides. Hi ha moltes varietats de menta, cadascuna amb propietats diferents. Quan n'hi ha en abundància, vora l'estiu podeu guardar les branques en un got amb aigua, però també es poden congelar o assecar.
150 ml d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.

Cuscús amb oli de menta i blat de moro torrat / Ada Parellada Ada Parellada

Preparació

Per rehidratar el cuscús: demaneu ajuda a un adult per bullir 800 ml d’aigua amb dues cullerades d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estireu el cuscús en una safata i, quan l’aigua arrenqui el bull, vesseu-la-hi per sobre. Quan el cuscús hagi absorbit tota l’aigua, separeu els grans amb una forquilla.
Per a l’oli de menta: escaldeu les fulles de menta en aigua bullent, escorreu-les bé i assequeu-les amb paper de cuina. Tritureu-les amb l’oli d’oliva.
Peleu els tomàquets, traieu-lis les llavors i talleu-los a dauets.
Barregeuel cuscús amb els 'kikos', els tomàquets a dauets i el blat de moro cuit.
Amaniu-ho amb l’oli de menta i ja ho podeu servir.

El consell

Si voleu preparar un cuscús i servir-lo com a plat únic, proveu d’afegir-hi més verdures i uns trossets de pollastre o de pernil salat. Us quedarà un plat completíssim!

Preparació

Preparació

El consell

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Els 4 trens més emblemàtics del Principat

El millor pastís de formatge català a la pastisseria Larrosa de Flix

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?