Musclos amb verdures

Per Jani Paasikoski

Tipus de plat Primer

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

600 g de musclos
Musclos
Ja l’apreciaven els romans, que n’eren uns grans consumidors i, pel que sembla, havien après a conservar-lo. No va ser, però, fins al 1235 que un irlandès, Patrick Walton, va posar en marxa el cultiu en muscleres, inicialment simples estaques, a partir de larves. Majoritàriament pertanyent a l’espècie 'Mytilus galloprovincialis', que, a les costes atlàntiques, ha substituït l’original 'Mytilus edulis', la seva carn pot presentar dues tonalitats, la més ataronjada de les quals correspon a la femella, amb uns fils que recorden l’espart i que el musclo fa servir per adherir-se a les roques. Segregats des d’una part del seu cos, no s’haurien d’arrencar abans de la cocció, per mantenir-los intactes. De rendiment no gaire alt, un quilo de musclos sol subministrar al voltant de 300 grams de carn, variant segons el moment del cicle sexual en què van ser recol·lectats.
cuits
100 g de pebrot vermell tallat a dauets
100 g de pebrot verd tallat a dauets
100 g de pebrot groc tallat a dauets
2 cebes tendres tallades a dauets
2-3 tomàquets madurs i ferms pelats, sense llavors i tallats a dauets
2 grans d'all amb pela i aixafats
1 gra d'all picat
1 bitxo 2-3 fulles de llorer
1 branqueta de farigola
1/2 got de vinagre de xerès
2 tassetes d'oli d'oliva verge extra
1 culleradeta de pebre vermell dolç
1 culleradeta de pebre vermell picant
1 cullerada de julivert picat
sal
pebre negre molt
enciam

Musclos amb verdures AJJ Estudi

600 g de musclos
Musclos
Ja l’apreciaven els romans, que n’eren uns grans consumidors i, pel que sembla, havien après a conservar-lo. No va ser, però, fins al 1235 que un irlandès, Patrick Walton, va posar en marxa el cultiu en muscleres, inicialment simples estaques, a partir de larves. Majoritàriament pertanyent a l’espècie 'Mytilus galloprovincialis', que, a les costes atlàntiques, ha substituït l’original 'Mytilus edulis', la seva carn pot presentar dues tonalitats, la més ataronjada de les quals correspon a la femella, amb uns fils que recorden l’espart i que el musclo fa servir per adherir-se a les roques. Segregats des d’una part del seu cos, no s’haurien d’arrencar abans de la cocció, per mantenir-los intactes. De rendiment no gaire alt, un quilo de musclos sol subministrar al voltant de 300 grams de carn, variant segons el moment del cicle sexual en què van ser recol·lectats.
cuits
100 g de pebrot vermell tallat a dauets
100 g de pebrot verd tallat a dauets
100 g de pebrot groc tallat a dauets
2 cebes tendres tallades a dauets
2-3 tomàquets madurs i ferms pelats, sense llavors i tallats a dauets
2 grans d'all amb pela i aixafats
1 gra d'all picat
1 bitxo 2-3 fulles de llorer
1 branqueta de farigola
1/2 got de vinagre de xerès
2 tassetes d'oli d'oliva verge extra
1 culleradeta de pebre vermell dolç
1 culleradeta de pebre vermell picant
1 cullerada de julivert picat
sal
pebre negre molt
enciam

Escalfeu l'oli amb els alls sencers, el bitxo i les herbes aromàtiques a uns 65 graus, perquè agafi totes les aromes, i enretireu-los abans que hi incorporeu les verdures. Deixeu-les coure 10 min, perquè quedin grenyals (el tomàquet afegiu-lo l'últim). Aboqueu-hi el vinagre i els pebres vermells. Remeneu-ho suaument i deixeu que el vinagre s'evapori uns minuts a foc lent.
Retireu-ho del foc i deixeu-ho refredar a temperatura ambient. Salpebreu-ho.
Separeu les closques i reserveu les que tenen la carn del musclo enganxada. Farciu-les amb les verdures ben escorregudes.
Serviu-ho sobre un llit d'enciam tallat ala juliana, perquè no es tombin, amb una mica de suc de la cocció ben batut per sobre i una mica de julivert picat.