Sablé de maduixa sense lactosa

Per Jordi Bordas

Boníssim i fàcil de digerir

Tipus de plat Postres

Racions 2

Sense
lactosa

100 g de maduixes
Maduixes
El creuament natural de dues maduixeres de bosc que, el 1714, va fer el botànic François A. Frézier es considera l’origen de les actuals maduixes i maduixots, que, al Maresme, han trobat un microclima excel·lent per al conreu. La base de la flor és la part que engruixeix i agafa el color i la forma típics de la part comestible. A la superfície, queden les llavors, que cal eliminar al màxim, per evitar que la polpa s’aigualeixi. En ser una fruita que suporta poc la cocció, sol consumir-se en cru, ensucrada o amb nata o iogurt.

Per al sablé bretó sense lactosa:

38 g de rovell d’ou
75 g de sucre
106 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
de força
3,5 g d’impulsor
1 g de sal
76 g d’oli de coco

Per a la crema pastissera de vainilla:

92 g de llet d’arròs
36 g de sucre
0,3 g de sal
13 g de midó de blat de moro
30 g de rovell d’ou
17 g d’oli de coco
1 g de raspadura de canonet de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.

Sablé de maduixa sense lactosa Becky Lawton

100 g de maduixes
Maduixes
El creuament natural de dues maduixeres de bosc que, el 1714, va fer el botànic François A. Frézier es considera l’origen de les actuals maduixes i maduixots, que, al Maresme, han trobat un microclima excel·lent per al conreu. La base de la flor és la part que engruixeix i agafa el color i la forma típics de la part comestible. A la superfície, queden les llavors, que cal eliminar al màxim, per evitar que la polpa s’aigualeixi. En ser una fruita que suporta poc la cocció, sol consumir-se en cru, ensucrada o amb nata o iogurt.

Per al sablé bretó sense lactosa:

38 g de rovell d’ou
75 g de sucre
106 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
de força
3,5 g d’impulsor
1 g de sal
76 g d’oli de coco

Per a la crema pastissera de vainilla:

92 g de llet d’arròs
36 g de sucre
0,3 g de sal
13 g de midó de blat de moro
30 g de rovell d’ou
17 g d’oli de coco
1 g de raspadura de canonet de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.

Per al sablé: munteu lleugerament els rovells amb el sucre. Tamiseu la farina amb l’impulsor i afegiu-hi la sal. Quan els rovells estiguin muntats, afegiu-hi l’oli de coco fos al microones i la barreja de farina.
Poseu-ho en un motlle de cèrcol de 16 cm de diàmetre i coeu-ho al forn, a 160 ºC, 15 min. Desemmotlleu-ho un cop fred.
Per a la crema: escalfeu la llet, el sucre, la sal i la vainilla a 50 ºC. Deixeu-ho infusionar 10 min. Dissoleu el midó amb una cinquena part de la preparació anterior i els rovells. Coleu la preparació inicial per retirar-ne la vainilla i porteu-ho a ebullició.
Quan arrenqui el bull, afegiu-hi la resta de preparació de midó i rovells, remenant-ho amb força. Torneu a coure-ho fins que es torni a espessir, afegiu-hi l’oli de coco i emulsioneu-ho amb el túrmix. Refredeu-ho al més ràpidament possible protegint-ho amb un film. Reserveu-ho a la nevera.
Poseu la crema sobre el sablé sense arribar a les vores i les maduixes a meitats.

CONSELL

Perquè les maduixes brillin, pinteu-les amb un glacejat cítric de vainilla.