A aquesta heroïna del rebost no cal presentar-la perquè és l’Ada Parellada, del Semproniana. Li passo el micro i prou: "Amb l'anunci del confinament em vaig desmuntar. Tirar endavant i servir a qui ho necessités em va obsessionar. Buscar la manera de ser útil era l'únic que tenia al cap. I també no haver d'acomiadar una part de l'equip", explica la popular cuinera. Tenint menjar, cuina i ganes d'ajudar, i també el fet que als restaurants se'ls permet servir a domicili, no hi havia cap impediment, segons Parellada, per buscar una fórmula viable per fer arribar menús saludables, saborosos i variats a les persones que ho estan donant tot, que arriben exhaustes a casa i no tenen temps de cuinar: els sanitaris. Dit i fet.
"Hi som de dilluns a diumenge, perquè la ciutat, tot i que adormida, no s'atura i cada dia hem de dinar. Aquest estat d'alarma sembla un estat de guerra, que jo només he vist a les pel·lícules", afegeix. I ens explica que, l'altre dia, quan era a l'entrada del Semproniana, feinejant, va venir una noia, afamada. Era metgessa i acabava d'incorporar-se a l'equip de l'Hospital Clínic. Havia sortit de l'hospital i abans de tornar a Girona, on dorm, buscava alguna cosa per dinar. Tot era tancat. "Li vaig dir que li’n podia vendre. I, un cop l'hi serveixo, me la trobo menjant al carrer, sota la pluja. La imatge era surrealista. Evidentment, li vaig dir que fes el favor de seure en una tauleta que tinc just a l'entrada. Tan agraïda, va quedar", diu.
