Akhiljeet està aprenent català al Consorci per a la Normalització Lingüística. Fora de les classes, el que li va millor per practicar, diu, són els informatius de TV3. I, com que li agrada molt cuinar, s’ha aficionat al CUINA per enriquir el vocabulari i, de passada, conèixer aspectes de la cultura catalana que van més enllà de la llengua. Des de fa setmanes, quan es va assabentar que estàvem preparant aquesta sèrie de reportatges sobre les diferents tradicions que viuen a Catalunya, em va començar a insistir que havíem de parlar del Karah Parshad i, així, ajudar a divulgar una part important de la cultura sikh.
El menjar té un presència destacada dins de la comunitat sikh. El àpats comunitaris que se serveixen als gurdwares, els langars, en són l’expressió més coneguda. A Catalunya, com a tot el món, els langars serveixen de punt de trobada per als membres de la comunitat i altra gent que rep menjar de franc sense distinció d’origen, gènere o religió. La generositat i el tractament igualitari són essencials per al sikhisme.
Però, més enllà dels langars, l’Akhiljeet em volia descobrir la màgia del Karah Parshad, una barreja crua i dolça feta de tres parts iguals de 'ghee' (mantega clarificada), 'gur' (sucre) i farina de blat o sèmola. És com una benedicció i per això no es pot refusar. S’accepta amb un gest del cap i normalment es rep a les mans, d’una manera semblant a com els catòlics accepten el pa consagrat després del Concili Vaticà II: es diposita en una mà i es menja amb l’altra. L’Akhiljeet m’adverteix que és molt i molt dolç, i per això alguna gent, en el moment de servir-lo, demana al 'sewadar' (voluntari) que el reparteix que n’hi posi una porció petita.
L’Akhiljeet fa sis mesos que viu a Catalunya. Ella, de pares perses emigrats a Londres després de la Revolució Islàmica de 1979, ha vingut per estudiar un màster de relacions internacionals. El gurdwara li permet mantenir el contacte amb la seva religió, però també hi ha pogut conèixer els membres de la comunitat sikh catalana, eminentment panjabi, que tenen una trajectòria diferent de la que ella ha viscut a Anglaterra. Està sorpresa perquè no s’imaginava que l’experiència li resultaria tan enriquidora per als seus estudis.
Des del segle XVII, quan el guru Gobind Singh va donar la recepta, els sikhs ofereixen el Karah Parshad, que també rep el nom de 'Guru Parshad'. El comparteixen al temple i a les celebracions més importants, començant per la cerimònia d’iniciació. Avui, aquesta dolça benedicció ha esdevingut un punt d’unió entre sikhs d’arreu del món i un regal per a tothom qui s’hi vol acostar.
