Amb aquesta guia es vol aconseguir una recapitulació dels millors vermuts que es fan a l’Estat espanyol, receptes de còctels, i els restaurants de vermut més representatius i amb segell d’identitat. Explica la història d’aquesta beguda, com es fa, com s’ha de preparar el vermut casolà i cupons amb ofertes per a tot l’Estat.
Hi ha diferents tècniques per fer el vermut. A la guia, el lector hi podrà trobar des de la forma clàssica fins a la més nova. Les formes més recomanades de servir la beguda són amb una base estreta o una de boca ampla. La temperatura depèn de la tipologia, però tots els vermuts necessiten un cop de fred i ser conservats al frigorífic.
Breu història del vermut
Al segle XVIII, el metge italià Villifranchi va publicar dues obres, ‘Enología toscana’ i ‘Memoria sopra i vini’, en què detallava l’elaboració d’un licor a partir de la mescla de vi amb absenta. El vermut significa ‘donzell’, principal ingredient d’aquest tipus de begudes. El primer vermut francès és de 1821 i es diferencia de l’italià pel color, el sabor i la graduació alcohòlica.
Actualment es poden trobar dues varietats de vermut: el blanc i el negre (també conegut com vermell). El negre és més dolç i amb influència italiana, i el blanc és més sec i amarg, amb una graduació alcohòlica superior i amb origen francès.
Reus va ser l’origen de la beguda a Espanya a finals del segle XVII. Es va produir una expansió vinícola i Augusto Perucchi va elaborar un producte similar al vermut. Gràcies a l’elaboració d’aquest producte, Reus es va convertir en la capital catalana de l’aiguardent. El 1892 la ciutat va arribar a tenir una trentena d’empreses que elaboraven més d’un centenar de marques diferents. Aquest any, Reus ha inaugurat un museu exclusiu del vermut.
Els ingredients del vermut
El vi:
- La base del vermut és vi blanc jove de graduació i amb sabor suau.
Les herbes aromàtiques:
- Les herbes que aporten un sabor amarg són l’angèlica, el llúpol, la quina i el ruibarbre.
- Si es vol donar un efecte aromatitzant, el vermut ha de portar pell de taronja, anís, romaní, alfàbrega o farigola.
- Si es vol aconseguir un sabor a mig camí entre l’amarg i l’aromatitzant, s’ha d’utilitzar absenta, ginebre, verònica o camedris.
- Les herbes que aporten un efecte suavitzant són la canyella, la nou moscada, la vainilla i el sofre.
- Les herbes aromàtiques escollides s’han de submergir en una solució hidroalcohòlica de 50 graus perquè així se’n pot extreure l’aroma.
- Sucre caramel·litzat, most concentrat o edulcorants. El toc més o menys dolç és opcional.
Els millors vermuts i on trobar-los
A la guia trobarem una selecció de 80 vermuts. De cadascun d’aquests, l’autora ofereix una breu descripció i una nota de tast amb una anàlisi de l’aspecte visual, l’aroma i el sabor. A més, indica el tipus de vermut, la varietat de raïm, la graduació alcohòlica i el preu aproximat.
També descobrireu com preparar el vostre propi vermut casolà amb receptes de cuina, còctels i consells de maridatge. Algunes de les receptes que inclou són: paella de bou, verat amb espàrrecs i patates i rostit de vermut amb pollastre.
