La naturalitat dels ingredients i de la cuina també es manifesta en l’interiorisme: fusta al paviment, a les taules i al mobiliari en general; música clàssica de banda sonora, i tons neutres perquè l’atenció recaigui sobre els plats. La cuina està oberta tot el dia, cosa que permet esmorzar-hi, dinar-hi, berenar-hi o sopar-hi, segons els horaris de cadascú. I les possibilitats de la carta van des d’amanides, sopes, cremes, assortits per compartir i esmorzars de forquilla fins a plats del dia recomanats o les ‘tartines’, torrades amb combinacions originals que desperten la gana de qualsevol. Tes, cafès, refrescos i begudes casolanes com la llimonada amb menta ajuden a tirar avall els plats, tots en proporcions adequades per a qui vol menjar sense atipar-se ni passar gana.
En tots els plats, el pa hi té un paper destacat. No és un simple acompanyament per assaborir les cremes de cigrons o d’albergínia ni per ajudar a engolir l’amanida. És un pa de categoria que també es pot comprar al local adjacent, que funciona com a fleca. Baguet, rodó, pa de sègol, d’espelta o productes de brioixeria es poden endur a casa o bé assaborir a la taula comunal del restaurant, amb un bon oli o una bona melmelada com a acompanyament. No és el millor pa de la ciutat, però és un intent de dignificar-lo. De moment les masses arriben congelades de Madrid, però la recerca d’un segon establiment a la Ciutat Comtal i la confiança que el negoci funcionarà aviat convertiran el soterrani del primer establiment barceloní en obrador propi.
* Le Pain Quotidien. Provença, 300. Barcelona. Tel. 93 467 52 66.
