Teresa Solé converteix casa seva en el primer menjador rural de la serralada de Prades
ca la teresa-menjador rural capafonts
“Ja ho veureu, és la casa que té unes ovelles a l’entrada.” Al petit carrer Major, número 12, de Capafonts hi ha dues ovelles de pedra en una de les finestres que flanquegen la porta. Dos animals que gairebé passen desapercebuts, sort del cartellet que anuncia que allà s’amaga el menjador rural [sic] del poble.
La Teresa Solé fa poc més de dos mesos que ha obert les portes de casa seva als comensals que arriben a Capafonts. Encara hi cal fer algun petit canvi per adaptar-se a la normativa, però la sala d’estar i la terrassa ara són el primer menjador rural de la comarca. Un establiment genuïnament casolà en què la mestressa cada dia prepara una carta diferent, segons els productes disponibles. “Intento que tot sigui del poble o dels voltants”, assegura.
S’hi serveixen carns a la brasa, truites o guisats que cou a la cuina de llenya. “Preparo cassoles grans que després congelo.” Quan un client demana un dels plats més elaborats, es descongela i s’escalfa a la vitroceràmica, però “manté el gust diferent que hi aporta la llenya”, puntualitza la Teresa.
Abans d’emprendre aquesta aventura, la Teresa treballava a Reus. Era auxiliar d’infermeria, rosegada amb el temps pel cuquet de la cuina. Ara ofereix la cuina que li agrada als veïns i forasters que arriben a la seva taula, amb el seu marit com a cambrer i ajudant de cuina. És una dona alegre i vital que finalment pot dedicar-se a allò que més li agrada, i això es nota al plat. La carn era tendra i cuita al punt, i la truita, d’ous collits el dia abans, groga, poc feta i gustosa com poques.
Si decidiu fer una visita a Ca la Teresa, demaneu abans a l’oficina d’informació turística de Capafonts que us ensenyin l’antic forn que l’Ajuntament va restaurar fa un parell d’anys. Un establiment de pedra del segle XIII que va funcionar com a fleca fins al 1985, any en què l’Andreu i l’Antònia van deixar l’ofici.