Hortalisses que són més grosses o més petites del que demana el distribuïdor; fruites amb taques a causa del sol que no afecten en absolut el gust, i que fins i tot les fa més dolces; formes que s’escapen dels estàndards...; tots són motius de rebuig. Com les collites que han estat molt bones i que, precisament per això, en el mercat global tenen un preu molt baix. Incongruències, situacions paradoxals que passen cada dia en el sistema alimentari i que, al final, provoquen que tones del que es produeix acabi a les escombraries.
‘Som el que llencem’, el reportatge del 30 minuts de Tana Collados i Víctor Díaz d’aquest diumenge 26 de novembre, visita camps, centrals de fruita i grans superfícies per entendre que un de cada tres aliments que es produeix al món es malbarata al llarg de la complexa cadena alimentària.
Explorant-ne les causes
En el reportatge, s’inclouen visites a pagesos i centrals de fruita per saber com viuen els condicionants del mercat global i les peticions de les grans superfícies. Com diu Marc Ibós, un dels protagonistes, “aviat no quedaran pagesos, no cal jugar a la borsa”, n’hi ha prou amb la incògnita de saber el preu que els pagaran cada any per la fruita.
I què en pensen, aquelles generacions que no llençaven ni una engruna de pa perquè era pecat i no s’ho podien permetre?
‘Som el que llencem’ aborda les causes del malbaratament alimentari perquè, tal com diu el president del Banc dels Aliments, “és un dels problemes més greus que té la societat actual”. Un “problema” al qual quotidianament no donem importància, mentre milions de persones passen gana. Com diu una altra de les especialistes consultada, Marta G. Rivera Ferré, “no ens podem permetre llençar menjar, des del punt de vista ambiental”.
