Els autòctons van començar el dia collint el blat dels camps. Mentrestant, sota una porxada metàl·lica del centre de la població, una desena de dones malianes trastejaven en una cuina improvisada. Bombones de butà, una vaporadora, una cuscussera, palanganes per remullar el blat escairat i un racó per pelar les hortalisses s’acumulaven en una banda de la porxada. Algunes vigilaven el cuscús amb un fill adormit a l’esquena; d’altres, pelaven cebes mentre alletaven un nadó, i totes xerraven animadament mentre les aromes dels condiments del seu país envaïen l’espai.
“Per fer el cuscús primer cal remullar la sèmola”, explica la portaveu de l’associació Bencadi, una entitat formada per una vintena de malians que viuen en poblacions de la Segarra i la Noguera i que s’encarrega dels àpats d’algunes festes populars de la zona. “Després se li afegeix una mica d’oli i es deixa reposar una estona” perquè el gra s’hidrati. Abans de posar-lo a l’escalfor del vapor, les dones africanes remenen la sèmola amb les mans per desfer els grumolls que s’hi acostumen a fer.
És el moment de començar a coure el blat amb una mica de sal. Mentrestant, un altre grup de tres o quatre mares i filles prepara el caldo que regarà el cuscús. Avui serà de verdures i carn de xai, perquè és el que la terra els ha proporcionat. Els malians que també formen part de l’associació no són a la cuina. Conversen a l’ombra i organitzen.
A la plaça Major del poble, al final de les escales que pugen fins a l’església, s’hi acumula el blat que s’ha segat al matí. Al davant hi ha un escenari, i al costat, dues cuines solars. Cadascuna cou una cassola, tapada, amb oli calent. Mitja dotzena de mares de Mali hi aboquen unes pilotes de farina. És el ‘farné’, una massa força líquida feta amb farina, aigua, llevat i sucre que deixen reposar en una gran palangana de plàstic. Quan ha augmentat de volum en fan una mena de bunyols que tot seguit es fregeixen. Com que darrere de l’acte d’avui hi ha Slow Food Terres de Lleida, el sistema de cocció és sostenible i alternatiu: dues parabòliques encarades cap al sol que, amb l’escalfor, acumulen temperatura i permeten la cocció dels ‘farné’.
El cuscús ja és a punt i els participants a la Festa del Batre de la Sentiu de Sió prenen posicions al voltant de les taules que ocupen part del carrer que porta a la plaça. De primer, fulles d’hortalisses de Josep Pàmies amanides amb oli de la contrada. De segon, el cuscús de xai i verdures, plat que comparteixen diversos països del nord d’Àfrica. I a les postres arriben els ‘farné’, esponjosos i dolços —sense embafar—, i un got amb ‘ginginbé’, la versió maliana de l’arròs amb llet: sèmola amb iogurt, llet i vainilla. A més de vi i aigua, les dones de Mali també han preparat ‘bissap’, una beguda de color vermell fosc i dolça elaborada amb flors seques d’hibisc infusionades, sucre, una mica de menta i un toc de vainilla. És la beguda nacional del Senegal, però també es troba en països del voltant com Mali.
La pluja sorprèn a primera hora de la tarda, però només són quatre gotes. Arriba el moment de batre el cereal i els homes de l’associació Bencadi són ara els protagonistes. Amb pals colpegen les espigues al ritme de la música del seu país, que també fa ballar les seves companyes.
