Peix que, pels requeriments vitals (temperatura de l’aigua inferior a 12 ºC), no existeix a les nostres costes, però que va ser, a l’edat mitjana, un aliment bàsic a l’Europa del nord, on va ser batejat com a 'blat de mar', perquè es consumía durant la Quaresma. Fumat, marinat, assecat o conservat en salmorra, se solia envasar en barrils de fusta, cosa que va donar peu que imitéssim la tècnica aplicant-la a les sardines i batejant-les com a 'arengades', tot i tractar-se de productes diferents. Avui ens arriba fresc i congelat, però també en tota una colla de preparacions. Unes volen certa cocció a la cuina, i d’altres, com els 'rollmops' —filets marinats en vinagre ensucrat i especiat que embolcallen un cogombret—, que es poden consumir directament, com a aperitiu o primer plat.