Òrgan del tub digestiu de la tonyina, equivalent a la tripa de bacallà i a mig camí entre el pedrer del gall, musculós i de parets molt gruixudes, i el pap d’altres animals, de parets membranoses i poc musculades. El bull es conserva amb sal i s’asseca a l’aire. La textura resultant obliga a remullar-lo prèviament, amb cocció inclosa, i després a netejar-lo, abans de trossejar-lo. De gust potent, en part fruit de l’enranciment dels greixos, es prepara en un guisat emparentat amb el romesco i se sol acompanyar de cargols, prèviament cuits, mongetes cuites i patates que, per espesseir la salsa, se solen esqueixar, en comptes de tallar-les. El tancament d’almadraves i l’etiqueta de subproducte de l’aprofitament de la tonyina, compartida amb els ganyims o l’espineta, en fan un producte en clar perill d’extinció.