Fruit immadur d’algunes varietats estiuenques de carbassa (del gènere 'Cucurbita'), emparentat indirectament amb el meló i que sovint es considera originari de l’Amèrica del Sud. Generalment de forma allargassada, n’hi ha també una varietat de forma rodona, el carbassó de Niça, especialment emprat per farcir. En qualsevol cas, és interessant buscar-los poc madurs per evitar que la part central consolidi la maduració de les llavors, que retreu i fa més dura i fibrosa la polpa que les envolta, un fet que es detecta pel canvi de forma del fruit, que es fa panxut. Aquests exemplars més tendres es poden menjar crus, incorporats a les amanides, però cal prendre la precaució de retirar-ne la pell, aspra, o fregar-la amb un drap per retirar-ne la vellositat. Els més fets se solen guisar o se’n fa puré, un cop retirades les llavors.