Originària de la regió que envolta el mar Negre, sembla que el romà Lúcul la va acostar la cirera a la Mediterrània duent-la i popularitzant-la a Roma, i el rei francès Lluís XV va manar optimitzar-ne el conreu per fer front al delit que tenia per ella.

Amb flors agrupades en pomells d’entre dues i sis unitats, els fruits que en resulten solen anar també enganxats en parelles, tot i que la varietat picota, gran i sucosa, hagi popularitzat darrerament la presentació sense copoll. Un copoll que, en infusió, ha estat sempre recomanat com a diürètic.

Generalment és rodona i de color fosc, tot i que a casa nostra encara en sobreviuen varietats de colors groguencs i formes allargassades, com la cor de colom i, en altres contrades, d’altres de més petites i àcides, com les griottes franceses, que es conserven en aiguardent.