Decàleg de compra i conservació de l’enciam

D’entrada, fresc. Que no estigui gens pansit i que tingui, fins i tot, gotetes d’aigua (d’origen, s’entén).

Com més verdes, millor. Les fulles exteriors són més gustoses i saludables. Aprofiteu-les.

A la nevera. Conserveu-l’hi sense que en toqui les parets, a la zona menys freda possible (als calaixos o a dalt) i dins una bossa de plàstic.

A poc a poc. En esfullades successives, aneu arrencant de la mata les fulles que n’hàgiu de menester, i el que no us en calgui ara mateix, que continuï sencer i brut a la nevera. Si teniu hort, no n’arrenqueu enciams sencers, sinó només les fulles que us en calguin, i permeteu que la planta continuï creixent. 

Amb les mans. Rentar-lo tot de cop per comoditat i tornar-lo a ficar a la nevera n’activarà, per força, l’oxidació; per minimitzar-la, arrenqueu-ne les fulles amb les mans i no les trossegeu.

Metàl·lic, no. Si decidiu fer servir un ganivet, que sigui de ceràmica (o de plàstic). El metall l’oxida més.

A raig d’aixeta. Eviteu deixar-ne les fulles en remull, que n’afecta les propietats i la conservació. Renteu-les d’una en una i, de seguida, eixugueu-les.

Fugir del centre. Eixugar-les o espolsar-ne l’aigua us fa mandra? Centrifugueu-lo. Serveix, també, per conservar-lo a la nevera un cop escorregut.

A taula. Amaniu-lo al moment. Si ho feu abans, l’àcid del vinagre el marcirà.

De casa. Compreu enciam de varietats diferents i barregeu-lo vosaltres mateixos. El mesclum casolà és més barat, més gustós i més nutritiu que no pas el de bossa.