Troba la teva recepta
CUINA compta amb el suport de les marques que estimen la gastronomia

Descobriu els tipus de maduixes

Fira de la Maduixa de la Vallalta

Fira de la Maduixa de la Vallalta

Aquesta petita fruita originària dels Alps ha estat sempre un producte de seducció en tots els sentits. Els romans, uns dels primers pobles que en va consumir, ja la considerava un aliment dels déus, exclusiu de les classes nobles. Amb les maduixes arriba l’esclat de la primavera, ja que la temporada comença just quan acaba l’hivern i els camps de cultiu es tenyeixen d’un vermell encès i d’una fragància intensa.

Són fruits efímers que ofereixen el seu millor sabor quan són madurs, acabats de collir, per la qual cosa no suporten bé l’emmagatzematge i es conserven molt pocs dies en condicions òptimes de consum. Són poc calòriques, antioxidants i aporten un alt contingut de vitamina C i fibra. A més a més, netegen i purifiquen l’organisme.

Existeixen diferents tipus de maduixa. Per distingir cada varietat ens servim dels diminutius i dels augmentatius: maduixetes, maduixes i maduixots. Tot i que en el fons totes són la mateixa fruita, cada una té aplicacions diferents.
  • Maduixetes. Les maduixes més petites de totes, de la mida d’un cigronet, s’han de collir de manera molt curosa i, encara que quan maduren són vermelles, inicialment tenen un color rosat. La varietat més preuada s’anomena Reine des Vallées. Tot i que són fruits d’origen silvestre –el seu hàbitat natural són els boscos d’alta muntanya–, les que es venen al mercat són de cultiu i tenen una mida més grossa.
  • Maduixes. Les maduixes tradicionals de casa nostra –és a dir, les varietats típiques del Maresme– tenen un color vermell més clar, són més perfumades, menys dures, més gustoses i més rodones que els maduixots. Són exclusivament de conreu i, de fet, són el resultat de l’encreuament de diverses espècies de maduixetes. Un cop collides, es conserven en condicions durant 4 o 5 dies.
  • Maduixots. De la mida d’una pruna, són les varietats més comercialitzades actualment, perquè al camp són les més rendibles i fora de la maduixera tenen molta resistència –es conserven bé durant una setmana. Tenen l’origen en la hibridació de la varietat de silvestres europees amb varietats americanes. La seva carn potser és menys gustosa que la de les varietats més petites, però en canvi és més ferma.

En vols més?

Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia

 
Portada Cuina 290

UN REBOST ÚNIC. PLATS PER ASSABORIR ELS PAISATGES DE MUNTANYA DE CASA NOSTRA

  • Per estar al dia en el món gastronòmic
  • Oriol Lagé

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

SUBSCRIU-T'HI

Números endarrerits

En vols més?

Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia

 

© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.

Amb la col·laboració de: