A la Garrotxa i a les comarques contigües és la farina de blat de moro. Un cereal que antigament s’associava a èpoques de fam, però que els darrers anys se n’ha recuperat el cultiu per les seves qualitats dietètiques i gastronòmiques. Tot i que sembla que estiguem parlant d’una menja de postguerra, quan cuinem polenta italiana potser ens sembla una menja més fina, però en el fons és el mateix producte. Aquesta escudella era una menja ideal per a la gent del camp, que feia un gran esforç físic. Avui dia, el farro elaborat amb brou bufat (suc de bullir botifarres els dies de matança) és substituït per un farro fet amb brou d’escudella, més fàcil de digerir. El farro gironí no s’ha de confondre amb el tarragoní, una variant de l’escudella catalana que hi incorpora mongetes. Del blat de moro, se’n poden fer altres plats, a més de sopes i escudelles. Magdalenes, coques, pa, pa de pessic, etc., fins i tot aiguardents, com s’elaboren al Perú.