Darrera representant, cronològicament parlant, de la nissaga de coques adobades (enriquides amb sagí i herbes aromàtiques) amb forma de tortell que es van succeint al llarg de l’hivern, la garlanda era la forma tradicional que tenia la mona de Pasqua.

Però la seva popularització i extensió a altres moments del cicle festiu (era tradicional subhastar-la als envelats de festa major) l’ha acabat convertint en un element quotidià de la pastisseria rural.

Feta amb pasta de pa enriquida amb llard o mantega i amb diferents ingredients aromàtics (matafaluga, pela de llimona...), sol consumir-se a l’hora de les postres, amb una copa de vi ranci o mistela, però també com a berenar per a la quitxalla (amb una presa de xocolata), ja que la pasta, gràcies a l’adobat, s’asseca molt més lentament que el pa.