És molt apreciat i consumit al Canadà, que té a la bandera la fulla d’aquest arbre, i al nord dels EUA. Tot i que hi ha molts tipus d’aurons, el negre (Acer monspessulanum) i el del sucre (Acer saccharum) són les dues espècies més estimades. De gener a abril, quan la saba de l’auró de sucre augmenta, es fan incisions a l’arbre i es col·loquen recipients per recollir-la segons una tècnica tradicional ja utilitzada pels indis americans, que feien foc i reduïen l’aigua de la saba i n’obtenien una mel dolça, saludable i gustosa. Fan falta uns 40 litres de saba per elaborar 1 litre d’aquest xarop, d’aquí el seu elevat preu. De les produccions primerenques en surt un xarop de més qualitat, mentre que les fetes a final de temporada són d’un color més fosc i no tenen tant valor comercial. A la cuina s’utilitza per endolcir tortitas, creps, pastissos, iogurt, formatges frescos i quallada, entre d’altres.