La Guerra Civil Espanyola va dibuixar un escenari dramàtic per a les famílies. Durant la dècada dels 40, l'economia es trobava absolutament ensorrada i l'estratègia del nou règim franquista per resoldre el problema de la fam va ser el control de la producció de les matèries primeres i l'aplicació d'un sistema de racionament dels aliments. Però el menjar era insuficient i això va originar l'aparició d'un mercat negre, l'estraperlo, mitjançant el qual es podien comprar productes diferents i en major quantitat però, és clar, de manera il·legal.
Un homenatge a les famílies que van patir la postguerra
L'exposició 'El farcell de la postguerra' del Museu d'Història de Catalunya vol retre un homenatge a les famílies que van viure els anys posteriors a la victòria de Francisco Franco per l'enginy que van haver de desenvolupar per sobreviure. Una mostra d'aquesta perspicàcia eren les trampes que es feien amb les cartilles de racionament familiars, com mantenir registrats els membres difunts o esborrar els segells que confirmaven que ja s'havien recollit els aliments corresponents. Una pràctica, però, que en breu va deixar de ser efectiva, perquè va provocar que les cartilles passessin a ser individuals.
La salut, el paper de la dona i l'economia domèstica
La mostra també tracta àmbits com la conquesta de la salut, el nou paper de la dona durant el règim o l'economia domèstica. A més, fa una mirada a la indústria alimentària, que va presentar solucions per ampliar el rebost com les conserves, els enllaunats o les 'pastilles de caldo', i a les receptes que cuiners com Ignasi Domènech, Josep Rondissoni i Joan Vila van publicar per suportar millor l'escassetat. Finalment, l'exposició també tracta la millora econòmica que es va produir a partir de la dècada dels 50 i la recuperació progressiva de les condicions de vida de les famílies.
