El cap armat, el reforç al llarg de l’aleta dorsal, les pectorals grans, acolorides i amb els tres primers radis independents, a tall de dits i per reposar de puntetes, ens avisen que estem davant d’un peix que tira enrere els neòfits, que l’intueixen ple d’espines. Sobretot si han llegit en els tractats clàssics que és un peix recomanat per fer brous i sopes. Res més lluny de la realitat. Les lluernes (n’hi ha diverses espècies de qualitat similar) tenen una carn semigrassa força fina, fruit de l’alimentació rica en crustacis i cucs dels fons fangosos pels quals es desplacen en grups. Llàstima que els exemplars de mida suficient per ser filetejats o fets al forn no abundin a les nostres costes. Les nostres lluernes solen ser peixos de ració que el receptari tradicional tracta a base de suquets i similars.