La presència d'espècies invasores genera un problema mediambiental, ja que posa en perill l'equilibri dels ecosistemes. Per això, és important prendre mesures al més aviat possible per controlar-ne l'expansió.
A les Terres de l'Ebre, la presència de cranc blau i de llagostí cafè ha anat creixent els darrers anys i, gràcies a la feina dels pescadors professionals del territori, s'ha aconseguit controlar la població d'aquestes espècies; al mateix temps, ha generat una oportunitat comercial, ja que s'ha pogut aprofitar el valor gastronòmic que aporten.
El cas del cranc blau
Per exemple, de cranc blau, que es va detectar per primera vegada el 2016, ja se n'han capturat més de dos milions d'exemplars. La seva irrupció va posar en alerta l'administració pesquera i mediambiental catalanes, que des del primer moment van apostar per la inducció d'una pesca professional intensiva i dirigida.
Els resultats d'aquest gran esforç pesquer han estat sorprenents: en només quatre anys, fins al gener del 2020, s'havien comercialitzat a través de les llotges pesqueres catalanes 580.094 kg de cranc blau, fet que suposa uns 2,2 milions d'exemplars i uns beneficis per al sector pesquer de més d'1,5 milions d'euros.
De fet, a diferència d'altres espècies foranes –com el musclo zebrat o el cargol poma–, el cranc blau (Callinectes sapidus), procedent de la costa est americana, s'està convertint en un producte gastronòmic valuós de la cuina del delta de l'Ebre. Es comercialitza principalment a les llotges pesqueres de Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i l'Ampolla, i també de Palamós, i el seu consum s'està estenent per tot el territori.
El nouvingut
Aquest 2024 s'ha confirmat la presència del llagostí cafè, procedent de la costa est de Mèxic i dels Estats Units, a les Terres de l'Ebre. La seva primera presència al mar Mediterrani data de l'any 2009, al sud de Turquia, i, des de llavors, no ha deixat d'estendre's per tot el Mediterrani.
Com que té una elevada capacitat de proliferació i dispersió, la presència d'aquest nou llagostí podria suposar un risc per al llagostí autòcton, comercialment, més rellevant. Tot i així, el llagostí cafè representa ja un recurs addicional per a la pesca mediterrània, encara que només a escala local. Per exemple, es pesca en grans quantitats amb xarxes d'arrossegament de fons i tresmalls a Turquia i Itàlia, on es ven a un preu elevat per la seva qualitat gastronòmica.
L'exemple del cranc blau, doncs, sembla que permetrà controlar la proliferació del llagostí cafè i convertir un trencaclosques mediambiental en una oportunitat comercial i gastronòmica per a les llotges i els restaurants catalans.
