Va ser el primer oli a estar emparat, l’any 1975, per una denominació d’origen que, un any més tard, la Unió Europea reconeixia i elevava a la màxima categoria. Obtingut d’olives arbequina (mínim, un 90%) i verdiell, i per procediments mecànics (altrament, no podria ser verge extra), es presenta en dues variants. La primerenca, de color verdós i més afruitada, i la tardana, de color més groc i sabor més dolç. D’acidesa pràcticament nul·la, es recomana consumir-lo en cru, en amanides i com a element cru d’altres preparats. I no tan sols per l’aroma afruitat, el cos dens i les notes de sabor. Sabem que, quan s’escalfa, l’oli creix i permet fer uns fregits perfectes, però la calor també el pot alterar.