Ens hem construït un entorn artificial d’allò més còmode, on sempre surt aigua per l’aixeta. Però, per molt que ens diguin que hem de ser previsors, que entre tots gastem més recursos dels que el planeta és capaç de regenerar, mentre l’aixeta raja, no en fem gaire cas.
Vivim concatenant urgències, l’una darrere l’altra, a tota castanya. Potser és la immediatesa de les xarxes, que ens xuclen l’atenció i el temps, potser és que ens arriba tanta informació que tan sols ens quedem amb el darrer titular que entra. Potser és que no en sabem més, però el cert és que el que és urgent mai no ens deixa atendre el que és important.
Potser és que en un món cada vegada més global som cada dia més individualistes. Vivim centrats en el jo, l’ara i l’aquí, i la resta se’ns difumina bastant. La prioritat no és mai la posteritat i només ens recordem de santa Bàrbara quan trona.
I fa dos anys que aquí trona i plou poc. Massa poc. Tan poc que ja estem a les acaballes. Queden les escorrialles i per això ens diuen que ara va de debò. Que fa més de cent anys que no patíem una sequera tan bèstia. Que els cereals d’hivern estan perduts. Que els pagesos ja no poden regar ni horts ni fruiters, i que fins i tot els arbres mediterranis patiran. Que n’hi ha que estan desesperats. Que potser no es refaran i hauran de plegar.
I és cert que produir aliments demana molta aigua, però la solució no pot ser mai deixar de fer-ho. Il·luminar els carrers també gasta electricitat, però no ens podem pas quedar a les fosques per seguretat. Una altra cosa és que regulem llums i potències, fem servir sistemes intel·ligents i tecnologies d’estalvi. Amb el menjar encara és més així, hem de ser conscients que per a la nostra seguretat necessitem continuar disposant d’aliments produïts a prop. Això vol dir aire, terra, aigua i pagesia a l’entorn.
Altres sectors econòmics també han de continuar funcionant, i també necessiten aigua. Però tots hem de pensar en el conjunt, del país i del planeta. Un turisme responsable, una indústria responsable, un comerç responsable, una ciutadania responsable. Només si som responsables tindrem futur.
El més urgent, ara, és passar la set. És important entendre que viurem en un entorn més calent i segurament més sec. I que haurem d’adaptar el sistema alimentari decidint què és el que convé produir i quina és la manera més eficient de fer-ho perquè l’aixeta continuï rajant i tots tinguem un plat a taula.
