Mai no s’ha trobat un porro en estat silvestre i, per aquest motiu, el seu origen és del tot incert. Es pensa que podria venir de la zona d’Egipte o de Turquia, o potser d’Israel o d’Iran. Però sí que sabem del cert que ja es consumia fa més de 5.000 anys i que els romans van estendre el seu cultiu i consum fins a les illes britàniques, on a l’edat mitjana va començar a valorar-se perquè tenia l’enorme virtut de pal•liar la fam. Segons l’època de cultiu, en podem trobar diverses varietats: els porros de tardor i hivern, que s’allarguen tota la primavera, solen ser més grossos i de sabor més fort; mentre que els porros d’estiu, són més petits, més tendres i de sabor més suau, tot i que solen tenir el centre llenyós i disminueix la qualitat del mateix porro. Rebutgeu els porros de colors groguencs, amb les fulles toves, descolorides o músties. Mengeu-los crus, picats molt finament en amanides, arrebosseu-los, escaliveu-los, feu-los al foc, tal com si es fossin calçots o en una clàssica vichyssoise.