Arròs provençal amb herbes aromàtiques

Per David Caballero

Tipus de plat Primer

Racions 4

Sense
gluten

Ingredients

350 g d’arròs bomba
1 ceba de Figueres
2 grans d’all
1 porro (la part blanca)
100 g de mantega
250 g d’espinacs frescos
4 fulles de farigola fresca
4 fulles d’alfàbrega
Alfàbrega
La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.
fresca
4 fulles de coriandre fresc
4 fulles de julivert
1 branqueta de romaní fresc
2 fulles de sàlvia
Sàlvia
Originària de les zones seques del sud d’Europa, aquesta herba aromàtica, des de sempre, s’ha tingut com a panacea. Fins al punt que el nom signifiqui ‘salvadora’ i que grecs i romans li atribuïssin capacitat per allargar la vida. Fins i tot s’afirma que, a la Xina, la seva infusió es preferia al te tradicional. Considerada herba aromàtica nacional de la cuina francesa —a l’altura de l’alfàbrega italiana—, la sàlvia, de gust potent, picant i lleugerament camforat, casa perfectament amb les carns blanques, especialment de porc i aviram. Sense oblidar que els peixos grassos, les sopes de verdures o determinades marinades també n’accepten la presència, tot reduint la sensació de greix. A condició de no utilitzar-la amb exageració, emmascarant altres sabors, o de coure-la excessivament, cosa que la dissipa.
250 ml de vi blanc
500 ml de fons de verdures
oli d’oliva verge extra
pebre negre
sal

Arròs provençal amb herbes aromàtiques Becky Lawton

Ingredients

350 g d’arròs bomba
1 ceba de Figueres
2 grans d’all
1 porro (la part blanca)
100 g de mantega
250 g d’espinacs frescos
4 fulles de farigola fresca
4 fulles d’alfàbrega
Alfàbrega
La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.
fresca
4 fulles de coriandre fresc
4 fulles de julivert
1 branqueta de romaní fresc
2 fulles de sàlvia
Sàlvia
Originària de les zones seques del sud d’Europa, aquesta herba aromàtica, des de sempre, s’ha tingut com a panacea. Fins al punt que el nom signifiqui ‘salvadora’ i que grecs i romans li atribuïssin capacitat per allargar la vida. Fins i tot s’afirma que, a la Xina, la seva infusió es preferia al te tradicional. Considerada herba aromàtica nacional de la cuina francesa —a l’altura de l’alfàbrega italiana—, la sàlvia, de gust potent, picant i lleugerament camforat, casa perfectament amb les carns blanques, especialment de porc i aviram. Sense oblidar que els peixos grassos, les sopes de verdures o determinades marinades també n’accepten la presència, tot reduint la sensació de greix. A condició de no utilitzar-la amb exageració, emmascarant altres sabors, o de coure-la excessivament, cosa que la dissipa.
250 ml de vi blanc
500 ml de fons de verdures
oli d’oliva verge extra
pebre negre
sal

Arròs provençal amb herbes aromàtiques Becky Lawton

Preparació

Piqueu les herbes molt finament i mescleu-les amb la mantega (feu servir les mans). Feu-ne un tub, filmeu-lo i guardeu-lo a la nevera.
Salteu els espinacs nets en una paella amb un xic d’oli d’oliva, 1 min, i reserveu-los.
En una cassola amb un raig d’oli, daureu l’all picat, el porro picat i la ceba ben picada a foc lent, fins que quedin completament cuits.
Afegiu-hi l’arròs i remeneu-ho.
Afegiu-hi el vi i deixeu-lo reduir.
Mulleu-ho amb el fons de verdures ben calent i aneu remenant l’arròs de tant en tant, per fer-lo cremós. Quan es vagi acabant el fons de verdures, afegiu-n’hi més, fins a acabar la cocció, 15-20 min.
Salpebreu l’arròs i retireu-lo del foc. Afegiu-hi els espinacs saltats.
Poseu uns daus de la mantega d’herbes que teníeu a la nevera i emulsioneu-hi l’arròs perquè us quedi cremós.