Si les plantes tinguessin superherois, l’Stevia rebaudiana seria la superplanta dels edulcorants. Té un poder per endolcir 300 vegades més gran que el sucre, però, a més, té molts beneficis medicinals. Preneu-ne les fulles fresques, en infusió o en melmelades i xocolates preparades. Ei, i també la podeu conrear a casa!
-
L’estèvia és una planta originària del sud del Brasil i del Paraguai, que s’ha fet servir des de l’antiguitat per les propietats saludables i medicinals. També es pot conrear a les zones mediterrànies, però és al tròpic on la planta creix més. Té un gust característic molt concentrat, herbaci i dolç, fins i tot amb notes de regalèssia, si ens excedim; per això n’hem de controlar la quantitat, perquè pot arribar a ser amargant.
-
Com que és una planta dolça, és ideal per endolcir tant líquids com sòlids, per evitar el sucre o la mel. Principalment, està indicada per a les persones diabètiques. És fàcil de fer servir en infusions, amb fulles fresques o seques, i també per elaborar almívars sense sucre. Les fulles fresques es poden consumir com fem amb la menta. L’estèvia té un poder 300 vegades més edulcorant que el sucre, per això s’ha de fer servir amb cura i en petites quantitats. No aporta cap caloria al cos.
-
El més habitual és consumir-la infusionada com, per exemple, la til·la, tant la fulla fresca com la seca. També picada, per endolcir fruita. Això sí: l’estèvia, en les elaboracions, no es comporta com el sucre, no ajuda a la caramel·lització ni a la fermentació.
-
Al mercat trobem estèvia de diferents maneres: la planta viva, les fulles fresques, les fulles seques i els elaborats d’estèvia en pols o líquida. Sobretot, controleu les etiquetes dels elaborats per confirmar que són totalment naturals.
Preparació
- Per a la massa: barregeu els ingredients amb la pala de la batedora elèctrica fins a incorporar-los tots. Reserveu-ho embolicat en un film i deixeu-ho reposar 1 h a la nevera.
- Estireu-ho sobre una taula de silicona amb una mica de farina, fins a un gruix de 2 mm.
- Poseu-ho en un motlle de 15 cm de diàmetre, cobrint-ne totes les vores. Talleu la massa sobrant i punxeu-ho amb una forquilla. A sobre, poseu-hi paper sulfurat i algun llegum sec perquè faci de pes.
- Coeu-ho al forn, a 180 ºC, 10 min. Traieu el paper i els llegums i enforneu-ho 5 min més. Reserveu-ho.
- Per a la crema: barregeu els ous, el suc de taronja, l’estèvia i la pela ratllada, i coeu-ho al bany maria remenant-ho amb una vareta, fins que la barreja s’espesseixi. Coleu-ho i afegiu-hi la gelatina hidratada i escorreguda, encara en calent. Afegiu-hi la mantega i remeneu-ho fins a tenir una crema brillant i homogènia. Reserveu-ho.
- Per a la nata: munteu la nata molt freda i afegiu-hi l’estèvia líquida. Remeneu-ho i reserveu-ho en una mànega pastissera amb un broquet llis.
- Sobre el pastís fred, repartiu la crema de taronja. Refrigereu-lo 1 h. Quan la crema estigui ferma, repartiu la nata muntada, fent gotetes, al voltant del pastís. Per sobre poseu-hi les fruites, la taronja i els brots d’estèvia.
