Un preparat típic valencià, inclòs en el grup genèric dels mulladors i confeccionat, tradicionalment, amb pebrots de morro de vaca de mida no excessiva i tomàquets verds, als quals alguns afegien bitxos, també verds. Destinada, majoritàriament, a acompanyar plats contundents, com la paella, cosa que permetia fer una pausa en el consum, també es consumia, tradicionalment, a mitja tarda, acompanyada d’una llesca de pa amb oli. És un preparat a base de maceració, durant 4 o 5 dies, en aigua salada (d’aquí el nom de 'salmorra'), més o menys avinagrada i perfumada amb herbes aromàtiques i alguns productes especials, com canya verda i brots de garrofer Aquesta especialitat era una més dels molts conservats en salmorra propis de les nostres terres i que, avui, en competència amb les conserves, són difícils de trovar fora de les bacallaneries.