A molts, el mot sifó ens trasllada anys enrere davant de barres de bar on s’hi servien calamars a la romana esplèndids, pilotilles amb suc, sèpia amb pèsols tendríssima, o olives farcides d’anxova o escopinyes amanides amb vinagre i un pols de pebre. Tot plegat acompanyat d’un got de vermut airejat amb un raig de sifó, amb aquell soroll que feia quan sortia del broc de l’ampolla. Ara bé, el sifó ha de ser sifó: ha d’estar envasat en una ampolla de vidre gruixut recobert de la malla de plàstic. El vidre gruixut és necessari per aguantar les 6 atmosferes que hi ha dins l’ampolla amb l’aigua i el gas carbònic, i que fa sortir amb la mateixa pressió des del primer fins a l’últim raig.