Fulles de l’arbre del te que, a diferència del te negre que solem prendre a Occident, no han estat sotmeses al procés d’oxidació i, per tant, conserven tota la riquesa d’antioxidants —i també de teïna, el principi estimulant— de la planta. Simplement dessecat, el te verd és extraordinàriament apreciat a Orient per la seva subtilitat i diversitat, tant en la variant xinesa (dessecat per calor) com en la japonesa (dessecat amb vapor). Curiosament, és també l’ingredient bàsic del te amb menta de la gastronomia nord-africana.

Bàsicament emprat en infusió, que no ha d’arribar mai a bullir, el te verd ha començat a entrar, com a herba, en certes preparacions de cuina, especialment a l’hora de les postres, precisament per la subtilitat de sabors i aromes que té pel fet de no haver fermentat i esdevingut te negre.