Per tot Catalunya se celebren jornades gastronòmiques amb grans àpats populars, concursos, mostres i altres aplecs gastronòmics. Aquesta tradició té una explicació ben senzilla, i és que, abans, l’abstinència càrnia de Quaresma era obligatòria. Així, doncs, les famílies s’atipaven d’ous i carn, les restriccions tradicionals, per suportar l’austeritat marcada per la religió catòlica durant set setmanes.
‘Per dijous gras, botifarra fins al nas’
Actualment, poca gent segueix una dieta estricta mentre dura la Quaresma, però se segueix celebrant la tradició gastronòmica del ‘dia de l’ou i el porc’ arreu de Catalunya. I quina és la millor manera de combinar ous i porc? Doncs la botifarra d’ou, un menjar típic de la gastronomia catalana vinculada a Carnaval que data del segle XVII.
Presenta un color groguenc i s’elabora a base de carn d’espatlla, cansalada, carn del cap, ous, sal i pebre negre. Segons la previsió de vendes dels gremis de carnissers i xarcuters de Catalunya, aquest any es vendran a les 2.225 botigues adscrites una mitjana de 150 quilos de botifarra d’ou fins acabar les festes de Carnestoltes, és a dir, 250.000 quilos.
D’altra banda, la Fundació Oficis de la Carn i la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters ja ha escollit les guanyadores del II Concurs Nacional de Botifarra d’Ou Artesana. La millor botifarra d’ou artesana tradicional ha estat la de Valentí Fàbregas Alier, de Fàbregas Xarcuters (Barcelona), i la millor botifarra d’ou artesana innovadora ha estat la de Josep Terradellas Delgar, de Can Cerilles de Manlleu.
Truita i coca de llardons
Els acompanyants de la botifarra d’ou, que és l’estrella de la jornada, són la truita i la coca de llardons. A gairebé totes les comarques de Catalunya se celebren concursos de truites per tal de premiar la més original o la més saborosa. Per exemple, diferents cuiners, professionals o aficionats de municipis com Barcelona, el Prat de Llobregat o Montornès del Vallès competeixen per tal de fer la millor truita. De fet, fins i tot els més menuts fan concursos de truites a les escoles.
Pel que fa la coca de llardons, és una coca plana, semblant a una empanada, farcida de cansalada. El Gremi de Pastissers de Barcelona i Província prepara la massa amb ou sencer, rovell d’ou, oli, sucre, llevat i farina. A aquesta mescla se li afegeixen els llardons, algun licor com ara l’anís i, per sobre, els pinyons i el sucre.
Dijous llarder arreu Catalunya
Les jornades gastronòmiques, amb el porc i l’ou com a protagonistes, se celebren arreu del territori català, però cada comarca o municipi segueix les seves tradicions. Una de les trobades gastronòmiques més populars d’aquesta jornada és la festa del Dijous Llarder a Vic, la capital d’Osona. El porc pren el protagonisme a les activitats gastronòmiques organitzades pel col·lectiu Osona Cuina. Durant tota la nit es couen els porcs a una gran brasa a la plaça Major per gaudir de cansalada, botifarres i entrepans de porc rostit a l’endemà. A més, s’organitza un sopar amb música en directe per atipar-se de tapes de porc: royale de foie amb caviar de ratafia Bosch i cruixent de porc, costella lacada amb mel i carbassa amb romaní, arròs de calçots amb botifarra de parracs, suca-mulla de ratafia amb carquinyolis de llardons i pistatxos, brioix de cansalada confitada amb ceba i maionesa de mostassa, etc.
Als municipis del Baix Ebre, concretament a Xerta i Alcover, la tradició és menjar fogasseta. És un pa rodó farcit de truita de carxofes, alls tendres i salsitxes, llom o llonganissa. A Tortosa, també al Baix Ebre, es menja baldana, una botifarra curta d’arròs, ceba, greix i sang. D’altra banda, a l’Alguer es cuina l’olla podrida, un símbol gastronòmic de Sardenya. A Amposta, al Montsià, és costum menjar entrepà de truita amb salsitxes. També es mengen postres de ‘menjar blanc’, a base de farina, arròs i llet.
Al Garraf ho celebren amb una xatonada popular: primer el xató tradicional de Vilanova (escarola, tonyina, anxoves, bacallà i una salsa única); després, truita, i, per acabar, coca de llardons. Altres indrets són la Ribera d’Ebre, on cuinen la truita de carxofa, o el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, on es prepara el farcit de Carnaval. Finalment, algunes de les tradicions també són el carro de les truites de Mataró o l’arròs dolç amb crosta de Valls.
Així, doncs, és un dia on la tradició gastronòmica catalana mostra el seu esplendor amb plats per llepar-se’n els dits. També a Mallorca celebren la festivitat, que rep el nom de ‘Darrers dies’, amb ensaïmades casolanes i coques farcides de productes porcins.
