La persistència d’anys i la popularitat d’aquest local emblemàtic l’han fet mereixedor de la Medalla d’Or que aquest dimarts 29 de març rebrà de l’Ajuntament com a reconeixement al seu protagonisme en la vida de la ciutat, per “la seva popularitat construïda a través d’una trajectòria vinculada a la història de Barcelona”.
I no és estrany. Bona part de les últimes generacions de barcelonins i de catalans en general tenen en aquest restaurant un referent de la cuina tradicional i de la gastronomia del país. A més d’haver estat un punt de trobada i de tertúlia, que encara avui continua. Ho explicava Paco Solé Parellada, actual propietari juntament amb el seu fill —el relleu que continuarà la nissaga familiar—, recordant casos com el d’una família de pagesos de comarques que cada any, un cop venuda la collita, ho celebraven amb un dinar a les 7 Portes. Encara ara, la gent de la Llotja hi dina cada dimarts, i des de fa 25 anys el restaurant acull les trobades del Fòrum Tecnològic.
Milers de batejos, comunions, casaments i esdeveniments familiars s’han celebrat en els salons d’aquest restaurant, que també ha acollit reunions de transcendència política i social per a la ciutat i el país en els seus reservats. Perquè a banda dels centenars de milers de comensals anònims, a les taules del 7 Portes s’han assegut personalitats nacionals i internacionals de classe i pensament diversos. Tots tenen en comú que volen degustar la cuina de fonda de tota la vida. De Picasso a Robert de Niro, passant per Perón, per posar només tres exemples.
La història de l’establiment es remunta a l’any 1836, quan era un cafè on també servien alguns plats senzills. Cap als anys 20 del segle passat es va convertir en ‘casa de comidas’. El 1942, Paco Parellada —avi de l’actual propietari—, de la Fonda Europa de Granollers, va fer-se càrrec de l’aleshores Cafè de les Set Portes. El que va ser “el creador del pijama” —quines postres!—, tenia les idees molt clares i va fer de la fonda un restaurant on menjar bé, de manera abundant, els plats tradicionals.
I fins ara. El 7 Portes té 95 empleats, 115 plats a la carta (sis arrossos diferents) i té la cuina oberta 12 hores ininterrompudes (de 13 a 1 h) 365 dies l’any. Un restaurant més que centenari, però jove d’esperit, que sota els porxos d’en Xifré, al passeig d’Isabel II, continua veient passar la vida d’una ciutat que ha canviat molt en 175 anys, però que manté l’esperit de vitalitat que ja tenia en el naixement del Cafè, quan el mercat del Born i el seu entorn era el centre neuràlgic de Barcelona.
El secret de l’èxit, segons Paco Solé, “la contínua renovació i l’esperit d’autoexigència sostinguda”.
