L’Enric, tot just acabar els estudis de pèrit agrícola, va tornar a Campdevànol disposat a fer de ramader. “Els avis tenien bestiar, però els pares ja no s’hi van dedicar”, explica. “Vaig començar des de zero.” Va llogar una finca i va començar a produir de forma extensiva vaca bruna del Pirineu. Però al cap de poc temps es va assabentar que al sud de França el projecte La Rosée des Pyrenées feia deu anys que desenvolupava una altra forma d’agricultura. “Les vedelles només mamen i pasturen i es maten en pesos inferiors als habituals”, recorda, i va decidir provar-ho. Va començar amb “25 vaques i molt de terreny” i ara en té una vuitantena. “Em vaig documentar sobre la forma de treball de La Rosée, un carnisser em va ensenyar a tallar les peces i fer lots i després em vaig formar per fer producció ecològica”.
Una aparició a ‘El Periódico de Catalunya’ el va catapultar a la fama: “Arran de la repercussió que em va donar, vaig decidir professionalitzar-me. Vam comprar una camioneta i vam posar en marxa el web.” Va engrescar el seu germà i va acabar d’adquirir la infraestructura necessària per fer realitat Pirinat.
Des d’aleshores l’empresa no només alimenta unes 80 famílies cada setmana, sinó que la seva carn també arriba a menjadors escolars de Barcelona, Girona, Tarragona i el Ripollès, així com a restaurants que “valoren el producte de qualitat, ecològic i de proximitat”, apunta.
I ja han creat escola. Diversos ramaders de la zona estan seguint el seu exemple i comercialitzen directament la seva carn. “Nosaltres els fem els serveis de desfet i embalatge, ja que disposem de la infraestructura necessària.” En paral·lel, els consumidors han demanat més varietat de carns, motiu pel qual Pirinat també ofereix xai i pollastre ecològic “d’explotacions del Ripollès”. “I aviat servirem porc”, anuncia.
El filet és “la peça més valorada, però el tenim amb comptagotes perquè cada vedella només en té dos”. “Cal coure’l a la paella o la planxa tomba i tomba i és molt tendre”, indica. L’entrecot també és una de les peces més sol·licitades, amb o sense os, i també és “molt tendre”. L’Enric també recomana la culata i el culatí, “les nostres estrelles, tot i ser menys valorades que el filet, però són tant o més bons, molt tendres i melosos”. Per rostir o estofar aconsella la llata, mentre que a les escoles allò que té més sortida són les hamburgueses.
La carn de Pirinat no té res a envejar a la carn gallega o francesa, assegura l’Enric. “No s’ha d’anar gaire lluny per aconseguir bons productors. Aquí tenim bons professionals i bon producte.” I afegeix: “Darrere d’un bon cuiner sempre hi ha un bon productor, i això s’ha de valorar.”
