Som a Agramunt el 1770. A aquesta vila de l'Urgell s'hi comencen a consolidar diversos obradors dedicats a l'elaboració dels tradiconals torrons que avui són reconeguts amb una indicació geogràfica protegida pròpia. Aquell mateix any és considerat com la data de naixement de Xocolata Jolonch. "Probablement, com que Agramunt ja era reconeguda com un centre de producció de dolços, això va atraure els primers xocolaters", llança com a hipòtesi Jaume Jovell, que atén les visites del Centre de la Xocolata que es pot visitar en aquesta població i que ocupa part de les instal·lacions on encara avui s'hi fabriquen les rajoles de Jolonch.
Entre els segles XVII i XVIII, la fal·lera xocolatera s'havia disparat tant entre les classes benestants i eclesiàstiques barcelonines que, al cap i casal, els molins de cacau havien crescut com bolets. Amb la popularització del producte i amb la construcció dels primers ginys per industrialitzar-ne la producció (el més antic del món, de 1777, és de patent barcelonina), comencen a obrir nous obradors a altres punts del país. És quan Tàrrega i, sobretot, Agramunt adquireixen renom en aquesta indústria incipient.
D'Agramunt a la resta del país
La historiadora Maria Antònia Martí Escayol, al seu llibre 'El plaer de la xocolata: la història i la cultura de la xocolata a Catalunya', explica com els xocolaters agramuntins de cal Jolonch i Viladàs (una marca coetània de Jolonch, desapareguda a la dècada de 1980) "distribuïen el producte cap a muntanya amb traginers. El repartien amb muls carregats en costals, sàrries o caixes de fusta. Seguien la vall del Segre, començant la distribució a Artesa, Ponts, fins arribar als pobles més allunyats de l'Alt Urgell i Andorra. Uns altres indrets de distribució eren cap a Tremp, creuant el Montsec per la vall de Meià i el pas Nou i després seguien els pobles de la ribera de la Noguera Pallaresa." L'any 1808, una marca importantíssima de Barcelona, Amatller, es va traslladar temporalment a Agramunt fugint de l'ocupació napoleònica de la capital. Això revela que la vila ja era un centre de referència xocolatera.
Al segle XIX el consum i la producció de xocolata a la pedra va seguir creixent. Jolonch va entrar al segle XX en plena forma. L'any 1905, Marià Jolonch va abandonar l'antic obrador de Cal Jolonch Vell per construir una fàbrica nova, al costat d'una farinera pròpia, i amb tot això va millorar el subministrament de l'energia elèctrica al poble. La família va seguir elaborant xocolata allà fins al 2013, quan va posar l'empresa en venda.
La va adquirir l'empresari Àngel Velasco, propietari també dels històrics Torrons Vicens d'Agramunt. Velasco va decidir conservar la marca Jolonch i renovar les instal·lacions. Va convertir part de la fàbrica en un Centre de la Xocolata obert als visitants. Allà s'hi segueix produint xocolata a la pedra a la manera artesana, amb eines i maquinària centenàries. La pervivència de la marca més antiga del món està assegurada sense que hagi perdut la seva essència.
