L'Empordà és terra de lledoners i carinyenes. Són dues varietats històriques que els productors de la zona reivindiquen ara més que mai i que condicionen l'estil d'uns vins forjats també pel fort vent del nord, la tramuntana, amb ratxes que sovint superen els 120 quilòmetres per hora i que tenen efectes molt beneficiosos en el bon estat sanitari de la vinya.
Lledoner és el nom local que reben les garnatxes negra, blanca i roja (grisa), tan característiques d'aquesta zona. Pràcticament, una tercera part de la vinya empordanesa correspon a aquesta varietat, amb més de 600 de les 1.768 hectàrees plantades. Destaquen especialment la garnatxa negra, amb 402 hectàrees, seguida de la blanca, amb 135, i la roja, amb 69. També hi ha una altra varietat, la garnatxa peluda, més minoritària, amb unes quatre hectàrees plantades.
La caranyana és el nom local de la carinyena, l'altra varietat més representativa de l'Empordà, amb 405 hectàrees, és a dir, el 22% de total. Habitualment és una varietat negra (387 hectàrees), però a l'Empordà també proliferen les varietats blanca (18 hectàrees) i roja (grisa).
Per tot això, la denominació d'origen empordanesa pot presumir d'una riquesa varietal exclusiva, ja que és una zona vinícola que produeix totes les varietats de garnatxes i carinyenes. En conjunt, les varietats autòctones representen avui dia prop del 65% de totes les vinyes de la denominació d'origen. A més, el percentatge de les varietats tradicionals no ha parat de créixer els darrers anys gràcies a l'aposta decidida dels viticultors per la garnatxa, la carinyena, el macabeu i el moscatell.
Una tendència que ha anat acompanyada de l'aparició de nous vins monovarietals, amb raïms procedents d'una mateixa finca. Són propostes d'una nova generació de viticultors i enòlegs, amb una bona formació i capacitació, que busquen vins singulars i amb molta personalitat que siguin un reflex de la zona on es produeixen.
La carinyena blanca
Segons un estudi preliminar elaborat durant aquest 2023 pels tècnics de la denominació, a l'Empordà hi ha actualment 18 hectàrees de carinyena blanca, que es concentren principalment al voltant del Coll de Banyuls, a la serra de l'Albera. Les localitats d'Espolla, Garriguella, Agullana, Sant Climent Sescebes i Masarac són, en aquest ordre, els municipis on hi ha més abundància de vinyes de carinyena blanca.
De fet, l'Alt Empordà i el Llenguadoc-Rosselló són les regions que concentren la major part de ceps d'aquesta varietat tan particular, que és pràcticament inexistent a la resta de denominacions catalanes o espanyoles.
Vinyes centenàries
Segons el mateix estudi, la majoria de vinyes de carinyena blanca de l'Empordà superen els cent anys, una circumstància que evidencia la vinculació històrica d'aquesta varietat a la zona. I és que els viticultors empordanesos atresoren una llarga experiència i bagatge en el seu maneig. L'informe del Consell Regulador especifica també que hi ha una desena de cellers empordanesos (un 20% del total) que tenen carinyena blanca a les seves vinyes.
Per tot això, un dels principals projectes dins del Pla d'acció del Consell Regulador és la creació d'un distintiu que identificarà els vins monovarietals elaborats amb carinyena blanca. Aquesta proposta forma part d'una iniciativa que té per objectiu fer valdre els vins monovarietals elaborats amb les varietats tradicionals de l'Empordà: la carinyena negra, blanca i roja, i la lledoner (nom local que rep la garnatxa negra, blanca i roja).
