Aquest cànem és un vell conegut dels camps i les llars italianes. A principis del segle XX el país n’era el primer productor mundial; la planta acompanyava pescadors i l’oli que se’n feia era força popular. Grecs i romans ja n’utilitzaven les llavors amb finalitats medicinals i durant l’edat mitjana se n’aprofitava la fibra i també les llavors, com a aliment o per fer-ne oli. Però va caure en l’ostracisme i ara se’n vol recuperar el bon nom.
No es tracta d’una pirueta dels cuiners investigadors de Perusa, sinó d’aprofitar els beneficis del producte. Experiments recents confirmen la presència de proteïnes, olis, fibra i vitamines a les llavors de cànem. Es tracta d’un aliment complet i ric en valors nutricionals, afirmacions que fins i tot el Ministeri de Salut italià ha reconegut. I la manera com els cuiners l’han començat a servir és un viatge als sabors del passat. Concretament, s’han basat en receptes medievals i renaixentistes on ja apareixia la planta, com els ‘tortelli’ amb flor de cànem, la coca de cànem o la sopa amb llavors de cànem.
El gust del cànem comestible és semblant al de les avellanes, amb un toc dolç. Es pot comprar al Museu del Cànem de Sant’Anatolia di Narco o a establiments d’alimentació ecològica i herbolaris d’Itàlia, on en ja venen llavors, oli i farina de cànem.
