Per què és important recuperar les varietats locals?
Durant els 10.000 anys que fa que l’home és agricultor, s'han anat seleccionat una infinitat de varietats locals en funció del clima, de les necessitats o voluntats alimentàries, però, sempre, en un context d’escassetat d’aigua de capacitat de fertilització.
Per tant, la major part d’aquestes varietats tenen una genètica enfocada a obtenir els majors rendiments nutritius per a les persones amb la menor despesa de recursos.
Des del meu punt de vista, aquest és el principal argument per conservar aquest patrimoni genètic que, en els darrers 60 anys, hem malbaratat en més d’un 80% a escala global. D’altra banda, també, és molt important conservar no només la llavor sinó, també, tot el coneixement associat a la varietat (tècniques de cultiu, conservació, cuina, propietats –fins i tot, aplicacions mèdiques-...).
En què ha afectat més el canvi climàtic en la feina del pagès?
El canvi climàtic és un subproducte ambiental, climàtic, del model de societat postmodern en què vivim. L’anomalia climàtica que, ara sí, ja no tenim dubtes d’atribuir a la nostra activitat, afecta directament els calendaris de sembra de les varietats, redueix la disponibilitat d’aigua per als cultius, incrementa l’estrès hídric per cops de calor i, el pitjor, s’està produït a un ritme tan ràpid que no permet l’adaptació de la majoria de les varietats. Per tant, el canvi de maneig i la substitució d’algunes varietats s’imposarà al llarg dels propers anys.
Som prou conscients, en general, de la situació mediambiental i els problemes que comporta?
Evidentment que no. La societat urbana, globalment ultraconnectada, en què vivim està totalment desconnectada del seu entorn i dels problemes que li són inherents. Per a molts de nosaltres és evident que obrint l’aixeta en sortirà aigua, que anant al supermercat sempre hi haurà aliments per proveir-nos o energia disponible i barata per fer el que fem. Però, aquesta associació tan simplista implica, moltes vegades un consum exagerat de recursos que és la font de molts dels nostres problemes ambientals. Ser més conscients del valor que tenen els recursos que consumim és el primer pas per canviar la dinàmica de menysteniment i afectació al medi ambient.
Es pot alimentar una població com la nostra sent respectuosos alhora amb el medi ambient?
Rotundament, sí. La fam al món es produeix per altres factors que no tenen res a veure amb la capacitat de produir aliments. Alguns d’ells són els biocombustibles, el model alimentari basat en proteïna animal...
Al llarg dels darrers deu anys, he pogut constatar que la producció hortícola en ecològic i amb varietats locals pot ser, en el cas de la meva explotació, un 18% inferior si es fa el còmput cultiu a cultiu i comparat amb l’horticultura convencional. Per tant, voldria dir que, sobre el paper necessitaríem un 20% més de superfície, per alimentar la humanitat amb aquest nou model.
Amb només una petita part de les terres que ara es dediquen per alimentar bestiar (l’índex mitjà de transformació d’energia vegetal a animal no arriba al 30%), podríem tranquil·lament alimentar-nos de manera més saludable i canviant part de les proteïnes animals per les vegetals, d’entrada, més saludables.
Tota l'agricultura que prescindeix de pesticides i productes químics és automàticament ecològica?
Tota l’agricultura que prescindeix de pesticides i productes químics de síntesi i fertilitza amb adobs orgànics pot rebre el segell que la certifica com a ecològica. Ara bé, no vol dir que sigui sostenible!
Molta part dels hivernacles del llevant sud peninsular s’estan reconvertint en ecològics, a causa de la pressió dels mercats del centre i nord d’Europa, però només han fet que substituir uns insums per uns altres. Tot i això, el model productiu i social associat continua essent catastròfic a nivell global (consums exagerats d’energia i energia, explotació laboral...).
Per tant, una substitució de productes és només la primera peça per arribar a una agricultura que miri de tancar els cicles energètics i de materials, que sigui propera als consumidors, que integri la protecció de l’entorn i de les espècies naturals i cultivades com un factor positiu i no negatiu...
Què pot millorar de l'horticultura del passat amb els coneixements que tenim avui?
Al llarg dels darrers deu anys, he entrevistat més d’un centenar de pagesos d’avançada edat i he pogut veure que l’agricultura que es realitzava fa 60 anys, en alguns aspectes, era més precisa, adaptada i amb més coneixement de causa que l’actual.
Un dels casos paradigmàtics va ser un hortolà que pràcticament no sabia escriure però tenia el coneixement més bast i profund sobre horticultura que mai he vist. Era capaç d’establir un diàleg amb els seus vegetals que el portava a entendre què necessitaven i, amb els mínims recursos, extreure'n produccions majúscules.
Avui passa tot al contrari, el coneixement s’ha deixat en mans de tercers; molts treballadors del camp han passat a ser simples autòmats teledirigits per les ordres de la tecnologia i es produeix gràcies a quantitats ingents d’energia i de recursos.
Però que passarà quan l’energia sigui molt cara, l’aigua escassa i el coneixement ancestral i les varietats locals desaparegudes...? Cal, doncs, combinar el potent múscul tecnològic que hem desenvolupat amb el sentit comú, la practicitat i la visió de recursos limitats que sempre havien tingut els nostres ancestres.
L'hort del segon origen
Ed. Barcino.
348 pàgs.
34 €.
