El confinament derivat de la pandèmia de la Covid-19, amb botigues tancades i sense reunions familiars, va obligar a celebrar, per Setmana Santa, una diada de la mona molt diferent. Encara que alguns padrins van fer arribar el regal dolç als fillols i d'altres van menjar-ne de feta a casa, la gran majoria de famílies catalanes no es va poder reunir per celebrar la festivitats plegats. Ara que el desconfinament ja permet les trobades i la majoria d'establiments han obert les portes, els pastissers catalans animen a celebrar en família la segona Pasqua, aquest cap de setmana i també dilluns, 1 de juny, amb un dels dolços més tradicionals de la nostra cultura que es consumeix tot l'any i té molta acceptació: el pastís Sara.
La segona Pasqua coincideix amb l'entrada de tot Catalunya en la fase 1 de la desescalada, i per tant permet la reunió a casa de fins a deu persones. Això facilitarà el retrobament de moltes famílies, confinades durant més de dos mesos. "Hem passat tots moments molt difícils els últims dos mesos, i creiem que és bo que recuperem la il·lusió, les ganes de celebrar, humilment i amb responsabilitat", afirma el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Elies Miró. "Som una societat que ha demostrat una gran capacitat d'esforç col·lectiu en un moment de màxima dificultat. Ara cal desescalar en tots els sentits, i també permetre'ns una petita celebració familiar al voltant d'un dolç, com ens agrada fer a tots", ha explicat.
Agraïment als sanitaris
Aquest esforç col·lectiu també es pot simbolitzar en la figura del personal sanitari. Per això, aquest divendres, 29 de maig, més d’una seixantena de pastisseries agremiades portaran a diferents hospitals i centres d'atenció primària 60 racions de Sara. Cada agremiat repartirà les seves 60 racions al centre sanitari més proper a la seva pastisseria, i se'n distribuiran per tot el territori.
El pastís Sara va néixer el segle passat com a homenatge del Gremi de Pastisseria de Barcelona a l'actriu francesa Sarah Bernhardt, una icona de la cultura de finals del segle XIX i principis del XX. Una diva, coneguda com la Divina o l'emperadriu del teatre, entre altres noms. Es tracta d'un pastís de pa de pessic amb mantega i ametlles que, en molts casos, també és la base de la mona de Pasqua.