Troba la teva recepta
CUINA compta amb el suport de les marques que estimen la gastronomia

Najat Kaanache: "Tenim l'oportunitat de cuinar junts un canvi social"

La cuinera marroquina Najat Kaanache reflexiona sobre la situació actual

La xef Najat Kaanache © Enrique Marco

La xef Najat Kaanache © Enrique Marco

Des de la medina de Fes (Marroc), en plena pandèmia mundial, la cuinera Najat Kaanache ha aprofitat un petit descans del seu dia a dia atrafegat –ha convertit el seu restaurant gastronòmic, Nur, en el centre des d'on organitza una iniciativa d'assistència alimentària per ajudar a afrontar la crisi a la seva ciutat– per adreçar unes paraules als lectors de CUINA. Kaanache, que va trobar en la cuina el mitjà per expressar-se, aquesta vegada recorre a la paraula per transmetre el que pensa i el que sent en aquests moments de canvi històric. Després d'haver viscut, viatjat i cuinat per mig món, aquesta carta reflecteix la seva esperança en l'agricultura, la ramaderia i la pesca, juntament amb la cuina, com una inspiració per a un futur de la humanitat més just.

Des del Marroc, he reflexionat molt, aquests dies, enmig d'aquesta absurda situació. He reflexionat sent filla d'immigrants i sempre sentint-me immigrant arreu on passo. Perquè tot això ha de tenir algun sentit. Ens hem vist obligats a viure d'una altra manera, a tenir por de veure la vida amb valor. M'he imaginat que em ficava a la pell de la Covid-19, i que la Covid-19 tenia algunes paraules de compassió i les expressava en una carta perquè l'entenguéssim. He volgut donar sentit a aquestes paraules des de la bondat, la humilitat i el sentit comú. I aquestes són les paraules que he pogut plasmar sobre el que és, potser, el desig d'aquesta pandèmia.

"Hola. Sóc la Covid-19. Molts em coneixeu perquè sóc una pandèmia. Perdoneu que no us avisés que arribava. He pogut arribar a tot el món gairebé al mateix temps. Per què sóc aquí?"

"Perquè estava farta de veure com us agrediu, com destruïu el món, com us abandoneu, com feu malbé els vostres valors i com us veneu per no res. Crec que els éssers humans es venen per no res. M'agradaria veure que enteneu que tots sou iguals. La meva arribada és només perquè hi reflexioneu i pugueu tenir cura els uns dels altres. Que us estimeu més, que cuineu més i que penseu que l'únic que té valor és l'ànima de l'ésser humà quan comparteix el que té. Per tant, quedeu-vos a casa, sentiu més, doneu-vos més afecte, preocupeu-vos pels vostres fills i sentiu la vida."

Com a cuinera, he entès que la cuina és la connexió entre tots els humans, la veritable raó per la qual vivim. Vivim per viure, gaudir, sentir, compartir, riure i plorar. La cuina ens uneix per la seva riquesa i ens ensenya a estimar-nos si, quan cuinem, ho fem amb afecte per aquells a qui estimem.

Najat Kaanache. © Enrique Marco

L'energia a l’hora de cuinar

Quina seria la connexió entre la cuina i el cervell? Per a mi, serien els sentits que es desperten quan la ment recorda certs moments. El cervell és un gran múscul que pot arxivar la memòria de moltes dècades. I la pot arxivar a través dels sentits que es generen quan cuinem. El cervell consumeix molta més energia que qualsevol altre òrgan del cos humà, però aquesta suposada pèrdua d'energia, a l'hora de cuinar, gairebé sempre té un resultat positiu.

Cal tenir menjar a taula cada dia, mentre duri la Covid-19, igual que quan ja no hi sigui. Potser ara que som a casa mengem més, amb més ansietat, però no cal: cal sentir la lògica a l'hora de menjar. Tots hem de menjar, i la terra no pararà de produir, encara que durant aquesta bogeria, si la situació es complica gaire, alguns sectors ho passaran malament. Penseu en el dels lactis, en quanta llet s'està fent malbé...

Amb la pandèmia, els hàbits canviaran. Potser la gent començarà a menjar més vegetals que proteïnes animals. Però no ens oblidem dels ramaders. Els ho devem tot també a ells: sense la seva feina, els restaurants no podríem funcionar. Aquests dies, encara més, treballar al camp comporta riscos per a aquells que ho fan diàriament. Sacrifiquen les seves vides per garantir-nos els aliments. Si tenim el rebost ple a cada casa o si alguns podem arribar a ser grans xefs, és gràcies a ells. Gràcies a ells, que lliuren la seva ànima i tenen cura dels conreus, encara que sigui una humil tomaquera, és possible que gent com jo puguem desplegar la nostra creativitat a través de la mare natura.

La llavor i l’ànima del treball

Però cal saber que la llavor i l'ànima de tota aquesta feina, la majoria de vegades, les posen immigrants mal pagats als quals van robar els somnis d'una vida millor. Ells són els veritables herois. A ells cal aplaudir i cuidar, perquè pateixen i ho sacrifiquen tot perquè aquest tomàquet arribi al nostre plat com un cor.

Ara, la nostra responsabilitat com a societat és escalar aquesta muntanya que ens ha aparegut. Però aquestes mateixes dificultats ens ajudaran a mirar cap al nostre interior i a fer que cadascú traguem el millor de nosaltres, aportem el tresor que cadascú amaga, la nostra història personal única. Hem de col·laborar globalment a un gran canvi social. Estem cuinant el més primordial de l'ésser humà: ens estem convertint en éssers humans amb compassió i generositat sense fronteres.

I en l'acte de cuinar, hi ha tanta llibertat! A través de la cuina ens transformem al llarg de la vida, d'infants a vells. La cuina de cadascú canvia i ens canvia. Per això la importància dels petits productors, que ens acompanyen sempre. Necessitem escoltar-los i comprendre'ls i, en unes circumstàncies tan difícils com les actuals, trobar la manera de donar-los suport perquè no desapareguin. Ells –pagesos, ramaders, pescadors– equilibren la nostra supervivència.

En aquesta societat, la igualtat no és un menú que demanis quan neixes. En les circumstàncies amb què ens enfrontem avui, ens adonem que hi ha moltes ganes de canvi social. Tenim l'oportunitat de cuinar-lo junts, de crear una societat en la qual tothom tingui resolt el dret de ser alimentat, de posar fi al malbaratament alimentari en un planeta on, fins avui, hi ha habitants que no en tenen ni per menjar. Quan puguem entendre que per acceptar-nos com a societat hem de sentir diverses cultures, colors, sabors i tradicions, sabrem el valor que té la diferència entre els éssers humans, i que el valor de la nostra identitat és formar part d'aquesta diversitat. El menjar no té a veure amb nacionalitats o països; té a veure amb la tradició i l'acceptació de cadascú. Això ens fa més humans. I com més humans siguem, més saludables serem.

 

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 35.000.

 
Portada Cuina 278

A TAULA AMB LA PAGESIA

  • Les últimes notícies per estar al dia
  • Eduard Finestres

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

SUBSCRIU-T'HI

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 35.000.

 

© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.

Amb la col·laboració de: