La producció ecològica, coneguda també com a agricultura ecològica, biològica o orgànica, és un sistema de gestió agrícola i producció d'aliments que combina les millors pràctiques en matèria de medi ambient i clima, un elevat grau de biodiversitat, la conservació dels recursos naturals i l'aplicació de normes exigents de producció i de benestar animal que responen a la demanda d'un nombre creixent de consumidors de productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals.
Així doncs, la producció ecològica exerceix un paper social doble ja que, d'una banda, forneix de provisions un mercat específic de productes i, de l'altra, proporciona al públic béns que contribueixen a la protecció del medi ambient, al benestar animal i al desenvolupament rural. A mesura que augmenta la preocupació pel canvi climàtic, per la pèrdua de biodiversitat i pels efectes negatius de la producció convencional d'aliments, la producció ecològica emergeix com una alternativa prometedora per garantir un futur més sostenible per a la nostra societat i el nostre planeta.
Rigor
El compliment de rigoroses normes de sanitat, de medi ambient i de benestar animal en la producció ecològica és inherent a l'elevada qualitat d'aquest tipus de productes. La producció ecològica forma part dels règims de qualitat dels productes agrícoles de la Unió Europea, juntament amb les indicacions geogràfiques i les especialitats tradicionals garantides.
Els quatre principis de la producció ecològica, segons la Federació Internacional de la Producció Ecològica (IFOAM), són:
- Salut: la producció ecològica ha de mantenir i millorar la salut de les plantes, dels animals, del sòl i de l'ésser humà. Això implica evitar al màxim l'ús de productes químics sintètics, promoure pràctiques agrícoles sostenibles i produir aliments sans i nutritius.
- Ecologia: aquest principi busca promoure la conservació i la millora de l'ecosistema. La producció ecològica ha de respectar i fomentar la biodiversitat, utilitzar recursos d'una manera eficient i preservar els recursos naturals, com l'aigua i el sòl.
- Equitat: la producció ecològica ha de ser socialment justa i equitativa. Això implica assegurar un tractament ètic dels treballadors, garantir condicions de treball dignes i assegurar que tots els actors de la cadena reben un tracte just i equitatiu.
- Precaució: la producció ecològica ha de ser gestionada d'una manera responsable i amb precaució per protegir el benestar de les generacions presents i futures.
Segons la normativa europea que la regula, la producció ecològica persegueix els objectius generals següents:
- Contribuir a la protecció del medi ambient i del clima.
- Mantenir la fertilitat dels sòls a llarg termini.
- Contribuir a un alt grau de biodiversitat.
- Contribuir substancialment a un medi ambient no tòxic.
- Contribuir a les rigoroses normes de benestar animal i, en particular, respondre a les necessitats de comportament pròpies de cada espècie d'animals.
- Fomentar els circuits curts de distribució i les produccions locals.
- Fomentar el manteniment de les races rares o autòctones en perill d'extinció.
- Contribuir al desenvolupament de la provisió de material genètic vegetal adaptat a les necessitats i els objectius específics de l'agricultura ecològica.
- Contribuir a un elevat grau de biodiversitat, en particular, mitjançant l'ús de material genètic vegetal divers.
- Promoure la millora vegetal de plantes ecològiques per tal de contribuir a les perspectives econòmiques del sector ecològic.
L'existència d'una normativa de la Unió Europea sobre producció ecològica comporta nombrosos avantatges. En primer lloc, la normativa europea proporciona una base sòlida per a la definició de productes ecològics, cosa que ofereix seguretat sobre el que s'està produint i venent. Això també beneficia els consumidors, ja que confien en la qualitat i l'autenticitat dels productes ecològics, que estan subjectes a controls oficials molt exigents per garantir-ne la qualitat ecològica. La seva aplicació també vol garantir que les persones agricultores i ramaderes del sector ecològic treballen d'una manera més sostenible i, per tant, contribueixen a la conservació de la natura i del medi ambient. Això implica la prohibició o restricció de l'ús de fitosanitaris i fertilitzants químics, cosa que enforteix la salut dels sòls i dels ecosistemes, així com la limitació en l'ús d'antibiòtics, medicaments i additius alimentaris.
A més a més, la producció ecològica, com que dirigeix els seus productes a un mercat en creixement, també pot contribuir al desenvolupament de les zones rurals i a la diversificació de les activitats agrícoles.
No obstant això, la normativa europea també pot resultar complexa i rigorosa, ja que comporta el compliment d'uns estàndards estrictes i el sotmetiment a inspeccions regulars per garantir-ne el compliment. Igualment, cal considerar que els costos associats al compliment de la normativa ecològica poden suposar una càrrega financera elevada, especialment, per a les explotacions i les empreses petites.
