Segons les dades de l’estudi El sector gourmet a Catalunya (2012), elaborat pel Departament d’Empresa i Ocupació i ACC1Ó, el consum de productes exquisits porta l’Estat espanyol a ocupar el sisè lloc entre els països occidentals, per darrere d’Itàlia i d’Alemanya. La despesa conjunta és de 4.100 milions d’euros i a Catalunya hi ha 503 empreses que s’hi dediquen: un 68% treballen amb aliments i un 32% amb begudes.
Encara que és un àmbit consolidat, s’hi reconeixen algunes febleses, com el fet que sigui un “sector molt atomitzat, amb moltes empreses petites”, la “poca sofisticació en algunes categories de producte”, el “poc coneixement internacional de Catalunya”, la “poca cooperació amb els competidors”, el “baix nivell d’internacionalització” o la “poca vinculació amb l’estructura turística”. Per tot plegat els autors de l’informe consideren que els tres tipus de productes gurmet existents han de plantejar-se els reptes següents:
. els aliments top gurmet, els més sofisticats, han de vetllar per mantenir la qualitat i l’escassetat
. els productes selectes locals, la gamma intermitja, han de millorar el sistema productiu i el canal de distribució, així com adoptar estratègies que els encarin cap als aliments top gurmet o bé cap als productes prèmium de masses
. els productes prèmium de masses han d’apostar per l'R D, obrir nous mercats emergents, millorar l’envoltori i el màrqueting o diversificar la seva oferta
Els consumidors
La crisi no ha estat l’única responsable dels canvis que està vivint la indústria alimentària de categoria. És cert que la cistella de la compra ara s’omple amb més cura, però l’actitud dels ciutadans vers l’alimentació també ha pres noves tendències. D’una banda, els consumidors exigeixen més informació del que compren i mengen: el sabor i el plaer s’associen amb la salut. I de l’altra, els productes de proximitat i de temporada guanyen terreny i els àpats fora de casa disminueixen.
Internet ha esdevingut una eina clau per a la difusió d’aliments. La xarxa ja vehicula tendències i molts ciutadans recorren a blocs i pàgines especialitzades per saber quin oli, quina xocolata, quin vi o quines conserves selectes mereixen entrar al rebost. La compra en línia es multiplica, però també apareixen noves formes de venda com petites cooperatives o minoristes especialistes que s’organitzen.
