Ara, una mica més tard del que esperaven, ja que el fotògraf es va voler esperar que hi hagués alguna nevada per acabar de plasmar els matisos de les quatre estacions, presenten el treball “Segura Viudas. Un any amb Oriol Alamany”. A través de la lent de la seva càmera, el cronista visual ha sabut jugar amb l’essència i el color del terreny. Les estudiades composicions i les llums plenes de matisos són els distintius característics que ha aportat el fotògraf i que han aconseguit una visió única del paisatge.
Les collites, els ocells, flors i fruits, així com petits llocs paradisíacs amagats entre la vegetació de l’Heretat han estat els objectius més fotografiats, encara que el joc d’il·luminació, els colors i les textures també tenen molt de protagonisme a les captures. Al fotògraf li va sorprendre trobar algunes orquídies del Mediterrani, i, com a amant dels ocells, va quedar fascinat amb les diferents espècies d’ocells que conviuen amb les collites, sobretot el picot europeu.
Esperant la neu
Després d’un any treballant i d’haver captat les singularitats de totes les estacions, Oriol Alamany va voler esperar que la neu arribés al Penedès. Finalment, el fotògraf es va veure recompensat perquè es va adonar que el paisatge que havia estat fotografiant durant tant de temps canviava dràsticament amb la neu a sobre: les línies de les vinyes estaven molt més marcades, els arbres combinaven els seus colors amb el blanc, els animals es comportaven d’una manera diferent... En definitiva, la neu li va oferir noves perspectives i visions per finalitzar el recorregut d’una forma més completa.
En acabar aquest treball, el fotògraf assegura que l’Heretat és un lloc molt ben preservat i que té una gran consciència de mantenir l’entorn natural del terreny combinat amb una feina productiva a les vinyes.
