10 coses que no sabies dels seitons

L’hem de comprar ben fresc, tot i que en podem trobar de congelat, i sempre ha de presentar un aspecte ferm, amb les ganyes i els ulls ben brillants; cal consumir-lo en dos dies, com a màxim.

És ric en omega-3 i, com que és tan petit, no acumula metalls pesants com els seus parents grossos, l’emperador i la tonyina. És ric en calci, àcid fòlic, ferro, fòsfor i vitamines B2, B3 i D.

Per netejar-lo, només cal trencar-li el cap i estirar-lo per treure’n les tripes. Després el podem obrir per la meitat, a manera de papallona, i deixar-lo amb l’espina central o sense (la podem retirar fàcilment amb els dits).

El seitó admet moltes preparacions. Si el salem, en podem fer les típiques anxoves. A casa nostra són molt reconegudes les de l’Escala, però també en podem trobar del Cantàbric, que són més grosses.

A la cuina, els seitons es poden fer servir per preparar un plat únic, com a entrant o tapa, o afegir-los en amanides, a la pasta, a l'arròs, als fideus, en una truita, en un guisat, en un entrepà o als llegums.

La millor manera de cuinar els seitons és enfarinar-los i fregir-los, ja que, com que són tan delicats, aquesta cocció els beneficia, de manera que queden tendres per dins i cruixents per fora. 

Altres mètodes igual de bons per preparar els seitons són marinar-los en vinagre (els clàssics seitons en vinagre) o coure’ls al forn o a la brasa, si són grossos. El que hem de tenir en compte és que la cocció ha de ser ràpida per evitar que quedin secs.

Si volem fer els seitons en vinagre, els haurem de congelar un parell de dies, per evitar el risc que tinguin anisakis, ja que fent-los en vinagre no superen els 70 ºC, que és la temperatura de seguretat per eliminar aquest paràsit.

En temps dels grecs i dels romans, el seitó es feia servir, entre altres peixos, per preparar, juntament amb herbes, sal i força temps de fermentació, una salsa molt típica de la seva gastronomia, el gàrum.