4 tes que heu de conèixer

Us presentem un te d'estil sentxa, de color verd pàl·lid, ben soberbi i elegant. El recol·lecta i l'elabora la família Otsuka a la prefectura muntanyosa de Shizuoka, al Japó. És una infusió perfecta perquè té un gust suau i una mica dolç que resulta elegant al paladar. A més, quan s'infusiona per primer cop, desprèn aromes de fruites que li aporten dolçor. Dos consells, infusioneu-lo només un minut i feu-ho amb una aigua de mineralització baixa. 

Us presentem el te "d'or líquid", una infusió molt saludable i medicinal. Rizoma d’una planta que recorda les nostres canyes i que és originària d’Indonèsia, la cúrcuma està emparentada amb el gingebre, que recorda en el sabor. Va ser batejada com a 'cúrcuma' pels espanyols a partir de la paraula àrab que designa el safrà, ja que el seu color, un cop mòlta, el recorda. Fins al punt de ser coneguda com a 'safrà de l'Índia' i que s’hagin descobert falsificacions de safrà en pols fetes amb cúrcuma cuita, deshidratada i mòlta, el procés habitual de fabricació d’aquesta espècia. De gust un punt més amargant, l’espècia veu aquesta propietat potenciada en la cocció, fet que recomana la prudència en el seu ús, ja que, a més, tendeix a ennegrir-se. La infusió calenta ajuda a maximitzar els efectes antioxidants, antiinflamatoris i immunològics de l'espècia.

Les baies de Goji són uns fruits que s'han posat especialment de moda en els últims anys per les seves propietats contra l'envelliment i les enfermetats cardiovasculars. Són un superaliment antioxidant i molt ric en fibra. Tenen un color vermell intens i tenen el seu origen en l'antiga Xina, on s'utilitzen des de fa milers d'anys per millorar la longevitat. Actualment es cultiven sobretot a la regió de Ningixia. Prepareu una infusió refrescant i ben enèrgica. El seu sabor us sorprendrà!

És el te que, fins fa poc, es consumia majoritàriament a Occident. Tradicional a les regions del nord de la Xina i a Mongòlia (on, en forma de paquets compactats, fins i tot es feia servir com a moneda), el te negre s’obté de l’assecat inicial de les fulles, el pas posterior per unes condicions concretes de temperatura i humitat, que l’oxiden (no el fermenten), i un segon assecat que permet augmentar-ne força el temps de conservació, ja que, a diferència del te verd, es pot conservar uns quants anys. Aquests canvis el converteixen en un te més fort que el verd, en incrementar-li la quantitat de principis actius. A la Xina, el te negre rep el nom de 'te vermell', un nom que, a Occident, ha quedat reservat per a la infusió dels roiboos sud-africans.